Sentada a lo matrix a Arthur's Seat, HolyRood Park, Edinburgh
Des del lavabo colorit, sense trenetes altre cop
un gran equip i la meva segona feina, mare meva còm la liàvem,
6 espanyols, una francesa, una alemanya i una danesa
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris My lovely Scotland. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris My lovely Scotland. Mostrar tots els missatges
dissabte, 5 de febrer del 2011
Eighteen
Durant aquell any vaig tenir la meva primera càmera digital. Una de les grans penes que tinc és no haver imprimit les fotos quan tocava i la perillositat de les digitals, que amb un sol click pots borrar totes les fotos. Entre això i no haver fet còpia de seguretat al portàtil antic no tinc gaires fotos d'aquell temps.
un gran equip i la meva segona feina,
un gran equip i la meva segona feina, 
Montgomery Street
Un 19 de maig del 2002 començava el meu somni d'adolescent: viure a l'estranger i parlar fluidament l'anglès. Tres mesos més tard, feia el segon trasllat al qual seria el meu pis durant un any més per, un cop assolit el meu objectiu, amb gran tristesa abandonar-ho tot per tornar a Barcelona. Ara, aquell pis que tant m'agradava i que vaig compartir amb la seva propietaria està en venda.
Quines tonteries, no?
Doncs em fa moltíssima pena
Precisament aquest estiu els meus pares i jo estem planíficant anar a Escòsia una setmaneta i com segueixo en contacte amb la propietaria pensava que hi hauria possibilitat de prendre un cafè junts podent tornar a veure aquell pis en el qual vaig aprendre tantes i tantes coses de la vida.
Aquesta és la sala d'estar, molt lluminosa
i amb unes vistes espectaculars del carrer
Encara recordo el soroll i la olor del terra de fusta
la cuina, on hi vaig passar tantes i tantes hores
experimentant el plaer del que és cuinar per a un mateix i/o pels demés
La meva antiga habitació.
En el seu moment, el llit era individual i tenia un escriptori
on escrivia el meu diari i repassava per les classes d'anglès
El intacte i colorit lavabo. Està tal qual com el vaig conéixer jo.
Sempre feia tanta bona olor a sabó...
El rebedor i la porta que dona al lavabo
i el menjador dins la cuina
De vegades he intentat recordar la olor que feia aquell pis, per mi era especial. No sé còm descriure-ho, allà hi regnava la pau, era un pis molt acollidor i per sobre de tot vaig ser molt feliç. Si fos rica, el compraria en un obrir i tancar d'ulls però no és el cas i a més, ja fa molts anys que no visc a Edinburgh.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)