Coses més rares s'han vist a Oslo

A banda de lo car que és aquesta ciutat on una cervesa et pot costar tranquil·lament 9 euros i lo antipàtics que m'han semblat els noruecs en quan al servei al client a l'estació i d'altres tendes, a Oslo hi ha coses ben singulars.

La polícia i els polítics són el mateix

així estalvíen en personal, ben fet!

beguis o no, veus doble

Com que veuen doble les banyes estan a l'ordre del dia

i n'hi ha que fins i tot amb pena se les medeixen

d'aquí al fet de col·locar aquests medidors de banyes tan fantàstics

i per acabar d'adobar, amics i amigues,

fan festes de salsitxes a 4€ el hot-dog

Així doncs, la meva estada a Oslo ha acabat sense entendre el per què dels semàfors amb dos vianants en vermell, un tigre fent guardia a l'estació i unes cintes de mesura penjades al carrer.

La palma, de totes maneres, se l'emporta el secador de mans digital del qual gràcies a un sensor i dos sortidors d'aire templat a tota píndola tens les mans seques exactament en 10 seg.

Gastronomia noruega?

No he vist en ma vida més hot-dogs per metre quadrat que a Oslo!

El més curiós de tot es que en venen sobretot als quioscos!

Menjar bé a preus raonables se m'ha fet difícil, està tot tan car que "hot-dog va, hot-dog viene".

Puf!

Bathing mode

Després d'una santa patejada i una equivocació de tren amb una conseqüent mitja hora més de trajecte (viva yo), poder fer això com a recompensa no té preu. Amen!

Aigua bullint i escuma i ja tinc el meu Spa privat on sigui.

Feia anys que no em feia una banyera d'aquestes i que bé senta, oi?

The nordic neighbour: Sud de Noruega

Últimament m'ha donat per grabar videos mentres ens enlairem o aterrem i aquesta vegada que he anat a Oslo he volgut fer un petit video: quan dutxen l'avió amb líquid anticongelant (de color verd) i quan aterrem. Oslo sembla maco, te molta més muntanya que Finlàndia i a més dels espectaculars fjords. Malauradament, encara no he tingut temps de grabar cap fjord... Oslo en té un de petitó.

La dona que se sent parlar és una hostessa de Finnair,

el que escoltareu en el video no és noruec,

sinó finès, què us sembla?

Una de les primeres coses que m'han xocat ha sigut veure aquesta escultura,

un tigre just a l'entrada de l'estació d'Oslo Sentrum.

Em pregunto en què pensaven els noruecs quan van decidir col.locar tan magnífica peça?

que corris per agafar el tren??

i, d'altra banda, tigres a Noruega??

La primera foto és part de la catedral d'Oslo, en tot cas, força petita per ser una catedral i la segona foto és l'entrada del carrer comercial.

De moment, no he vist gran cosa però el centre que ja l'he patejat (i el més important, no m'he perdut) és petitó i tot queda bastant a mà. És maco però tampoc és per tirar coets. No sé si és perquè no visc aquí però em segueix semblant millor viure a Hèlsinki.

The Art of Avantouinti = Capbuçada en gel

L'Avantouinti és una tècnica finesa i un esport mil·lenari que consisteix en fer un forat al llac gelat i fer una capbuçadeta. Fa gairebé 3 anys ja vaig provar l'arrebosament en neu després de fer una sauna. Aquesta vegada però seria encara més difícil, ja que la capbuçada es fa a pèl, és a dir, sense sauna, a temperatura ambient, i si hi ha ganes, nedant també.

Aquesta ha sigut la meva manera, i la dels meus pares que han vingut de vacances, de donar la benvinguda al 2011.

Música: Big Chief - Professor Longhair

(Sento si se us fa una mica repetitiu la música! jeje)

Benvingut 2011!

Saltar en planxa per la neu

Posa-li una mica d'avorriment i unes ganes desmesurades de fer la mongola.

Seh, avui tocava video i dels tontos sinó mireu el "barrigasu" que em foto al tirar-me i topar-me amb un sant pedrolo je-je-je

Tse! amb la tonteria, us diré que és una de les moltes activitats que es poden fer durant l'hivern.

Al principi el menda em mirava amb cara de pocs amics, per ell que nevi molt o poc li és igual, i que jo em vulgui tirar a lo Heidi en els núvols li deu semblar com a poc, estrany. És més, teníem un espectador però a mi em va donar igual, i què coi, vem passar un moment força tonto però ben divertit.

Taking off

Barcelona és poderosa, com diu la cançó, però des dels aires la trobo encara més.

No puc evitar posar-me una mica tontorroneta cada vegada que marxo així que aquesta vegada, i d'estranjis de les senyoretes de KLM, vaig agafar la càmera per filmar per primera vegada l'enlairament des de la meva estimada Barcelona... ja veureu que la música és de mena nostàlgica, espero que us agradi.

Música en finès:
Brita Koivunen - Suklaasydän (Cor de xocolata)
Annikki Tähti - Baladi Olavinlinnasta (Balada del Castell d'Olavi)