El que em faltava

Serà possible així no hi ha qui treballi!!

He descobert aquest blog. Noi de 15 anys que fa uns postres que pa què! Està en finès, sorries... si cliqueu a Kategoriat o a Arkisto veureu totes les seves receptes. No vegis amb el nen!! la mare que el va...

Actualitzat: Aquest blog és la óstia, em pixo de riure, una passada de divertit!!

Nordicwalking

La setmana passada, aprofitant els boscos i vies ciclables que tenim al costat de casa vaig sortir a fer una mica de footing amb don Crispín. Feia al menys un any que no em donava per córrer i em vaig donar conta que havia perdut molta resistència i de seguida vaig acabar petada. Va ser llavors quan vaig pensar que ja era hora de probar això de la marxa nórdica. Dit i fet. Aquest Dilluns vaig acabar comprant-me aquests i estic encantada!! Dilluns per la tarda ja els estava estrenant, em vaig perdre una mica, com de costum, vaig incorporar-me disimuladament a un grup de dones walker i Dimarts ja tenia els primers indicis d'agulletes... al cul?!! oh my....
Se'm posarà un culet, firme firme! jajajaja (ojalá! fora vida sedentaria!)

PS. Aquest vespre he tornat, aquesta vegada amb una amiga, llàstima que hem xerrat més que no pas concentrades en caminar amb cert ritme... jeje (es que encara em feia mal el cul...)

Surroundings of Helsinki

Sempre que puc intento sortir i descubrir nous indrets, se'm podria dir que soc un "culo de mal asiento" però suposo que al cap i a la fi, em ve de formació professional jeje.

L'any passat la meva amiga italiana em va ensenyar un racó molt maco per fer una barbacoa vora el mar a l'illa de Vuosaari. La orientació no és el meu fort tot i que últimament estic millorant força i en un obrir i tancar d'ulls vem arribar.

Farà dos díes o així, va sortir el solet i vem anar a fer un picnic a la illa de Kulosaari (que no illa del cul jeje) La illa està farcida de cases del bosc en tamany pinipon, hi ha ademés una cafeteria rollo anys 50, un mini recinte al costat amb dues ovelles -ovelles en una illa a Finlàndia??- (les tocaves i el tacte era extremadament suau, més que ovelles eren com gossos "falderos") i per acabar de rematar la nostra visita a l'illa per tot arreu hi havia el que ells en diuen escultures d'art, jo en diria més aviat obres de reciclatge a lo cutre que no pintent gens amb el paisatge. Dels finesets i el seu gust, m'ho espero tot.

Less nomadic

1 mes ja a Helsinki i per fi tenim internet!! Us ensenyo un raconet del que serà el nostre piset (al menys per 1 any), el menjador. De moment, el menjador el componen el sofa-llit i una taula amb quatre cadires. Mica en mica anirem decorant el piset però el que tinc molt clar es que gaires mobles no vull. El millor de tot són les vistes, verd i més verd. Arbres, només arbres i un bosc que no te'l acabes. Ais... Finlàndia : )

Passejar per Seurasaari, una delicia

Estic en un bar escrivint com una posseïda el meu projecte. De pas, us deixo aquest regalet : )

Ja sabeu la meva afició pels animals i la de vegades que em deixo perdre per l'illa de Seurasaari. Vaig descobrir aquest lloc el Juliol passat, vaig tornar-hi a l'Agost un parell de vegades i abans d'ahir vem passar el menda, un amic ucranià i servidora.
Cada vegada que hi he anat he acabat sentint-me una mica com Félix Rodriguez de la Fuente, observant i fotografiant els animalons que hi ha per allà. Mai hagués imaginat poder arribar a veure això.

És, en definitiva, millor que anar al zoo, natura en el seu estat més pur.

Aquell pobre esquirolet no va tenir tanta sort. Aquest en canvi es desvivia pels meus anacards sense sal. En va menjar un munt i quan se'n va cansar se'n va anar a enterrar-los per menjar-los després o guardar-los per l'hivern. Em va deixar fer-li fotos des de molt a prop i algun que altre video.

Ja som els Ahola Bosch

Perdoneu el abandono total, es que no tenim internet, snif! Us escric des de la biblioteca. A partir del 23 podré escriure més i des de casa!

No, no ens hem casat ehh encara que no estaria malament, després de tota la paperassa que m'estan demanant per apuntar-me a les classes gratuïtes de finès, potser m'hagués facilitat les coses. Som els Ahola Bosch, habitants del nou pis de la quarta planta : )).

Under construction

Això de traslladar-se, estimats, és tot un calvari però... d'alguna manera m'agrada. Tot aquest jaleo de ara cap aquí, ara cap allà, falta això, aixà... tot i que cansa. Ahir varem emprendre la nostra excursioneta fins l'IKEA de Vantaa, també tenim un a Espoo i es que com aquí l'imperi suec s'olora i es sent, els IKEAS aquí surten com bolets.

Doncs avui, Sant Tornem-hi a Sant Ikea. Amb la il·lusió que li havíem posat a això de construir-nos els nostres propis mobles... i van i ens venen el llit sense somier!! Així que, res, aquesta nit hem acabat fent el que ens temíem: dormir al terra. Tenim ja una experiència en això... jejeje

Espero trobar avui un punyeter somier, o sinó ja ens veiem dormint amb ella, una de les nostres amigues de Seurasaari.