Ara, l'anecdota "que se lleva la palma" sense dubte, ha sigut quan ha arribat el primer alumne. De nom, Jaime; ciutat natal, Barcelona i la meva cara totalment de poker. A la pregunta, com és que vens a classe de conversa en espanyol em respon que està avorrit i vol conéixer a gent. Aham... us dic que normalet normalet no és. En fi, és un alumne més i el faig participar.
D'altra banda, ja fa dues setmanes que vaig a classe de finès i aquest dijous ja tindrem el primer KOE (exàmen). Les classes de finès són la canya, especialment per l'ambient que hi ha. La gran majoria són de l'est: russos, xinesos, turcs, però també hi ha sudamericans, un nordamericà, un noruec, i els de més al sud, un canari i jo. En Ma és xinès i l'hem condecorat com el paiasso de la classe. Es fa el tonto però el tiu és llestíssim (t'he montat el seu propi negoci). En Sergey, l'estonià que amb un hei! (hola!) ja es posa vermell. Vathanay, de Cambodja, és la meva companya de taula i pobreta sempre va perduda. La intento ajudar tan com puc però sembla a ser que és durilla de mollera, o això o es que el seu marit finès no està per ella i no repasen junts després a casa.
Aquí us deixo una fotografia del que hem comencat a estudiar avui: els oficis!
Sí, ho sé, es sembla com un ou a una castanya, oi? menys mal dels dibuixos...
Sí, ho sé, es sembla com un ou a una castanya, oi? menys mal dels dibuixos...
