Vés on el cor et porti

Boira

2011-11-04T18:12:00.005+02:00

Aquest matí ens hem aixecat així.

Amb una d'aquelles boires surrealistes de peli de Hitchcock.

Segurament tan sols va durar un parell d'hores ja que durant el migdia vem tenir un senyor solet. A vosaltres us plou, oi? Sempre passa una mica al contrari aquí.

El que m'estranya és que malgrat les dates a les que estem encara no ens ha caigut ni un sol floquet de neu. Durant el 2009 i el 2010 van caure les primeres tímides nevades a mitjans d'octubre. Aquest any, ni rastre.

Jalogüin

2011-10-30T21:51:00.002+02:00

Mai he celebrat Halloween.

No m'agrada el fet de que altres cultures imposin les seves tradicions durant un dia tan assenyalat com és en aquest cas, el 31 d'octubre a Catalunya, el dia de la castanyada i els panellets. Aquest dia és per estar en familia fent panellets, torrant castanyes i posar al forn els moniatos.

Recordo de petita esperar amb ànsies aquest dia, doncs a casa no em deixaven probar un sol panellet fins arribat el 31. De vegades la tentació era massa forta doncs no sempre teníem temps de fer-los i si els compràvem teníem els panellets a la cuina amb antelació (per allò de no comprar-ho en l'últim moment i quedar-nos sense). Si alguna cosa em feia especial il.lusió era per fi poder començar l'assafata i tastar els panellets, els de pinyons, els de forma de castanya i els de maduixa o llimona eren i són els meus preferits.

Doncs bé, coses de la vida, ara que visc aquí, no sempre havia pogut seguir la tradició i si no hi havíen castanyes, menys celebrava Halloween per allò de la mandra de molts a disfrassar-se.

Des de fa dos anys havíem celebrat la castanyada amb un grupet de fino-catalans però aquest any per una cosa o altre no ha pogut ser. En caure en Dilluns, més mandra agafa i menys temps així que ni tan sols he fet panellets :(

Malgrat tot, tot és ajuntar-se amb gent que té ganes de gresca i ahir Dissabte després de molts i molts anys (possiblement parlo de fa 13 anys) em vaig disfrassar.

Vaja, que finalment he sucumbit a celebrar el Halloween a Finlàndia.

Es suposa que la gent s'ha de disfrassar de personatges de por

però hi ha qui es disfressa com si es tractés del Carnaval

bé podria ser que la meva disfressa dongués por o no?

una cara blanca, els ulls saltons i a les fosques...? no em direu!

Encara no us fa cangueli?

Això és que no heu vist "El Grito"

En fi, jo aquell dia em vaig proposar una cosa ben diferent:

Fer el mimo

i passar-m'ho bé

Nit de jocs

2011-10-26T20:23:00.005+03:00

Fa poquet, en Lutra parlava en el seu blog sobre el tema dels jocs de taula. Pensava que ja n'havia parlat d'aquest tema en aquest blog, ja que a Finlàndia es porta molt això de, amb la curta durada del dia, del fred i dels llargs hiverns, passar les tardes a casa jugant a jocs de taula en família o amb amics. Una de les opions per passar un Dissabte diferent es convidar a casa amics, prendre alguna coseta, fer un pica pica i jugar a jocs interminables. No ho dic en conya, a mi el monopoli se'm fa etern i els jocs que es porten per aquestes terres són encara pitjor, que si d'estrategia, que si de roll, amb mil.lions de cartes i diferentes fitxes... en fi, no m'extendré.

A casa, val a dir que tenim pocs jocs: el dominó que em vaig baixar de Barcelona i del qual aquí no n'he vist, la baraja española (perquè de vegades tinc nostalgia del cinco, el reloj, al mus, a la brisca... que tantes i tantes partides havia jugat amb la meva àvia) el cluedo, el yatzi i un joc per aprendre finès que es diu Lexico.

No sé per què vaig pensar, incrédula de mi, que donaria temps a jugar al Cluedo i algun joc més. Tot sigui dit, muda no sóc, i com que no ho sóc les xerrades entre el picoteig segurament van ser no pas de curta durada. O això o el rellotge va marcar ràpidament les quatre de la matinada perquè senyors, aquella va ser la hora de despedir als nostres convidats. El temps ens va passar volant jugant a aquest joc: Menolippu.

El menolippu ha sigut un joc que a priori era una mica difícil d'entendre (tanta carta i tanta coloraina atabala) però un cop li pilles el truquillo és bufar i fer empolles. Un joc d'estrategia on el que compte és fer el teu tren el més llarg possible (vigilant que ningú faci la teva mateixa ruta que hi ha qui juga amb mala baba) i arribar a les destinacions que et marquen les cartes que t'han tocat abans que ningú. M'encataria tornar-lo a jugar.

Vosaltres teniu algún joc de taula que recomanarieu de tenir?

Ara que s'apropa Nadal pot ser un bon regal :)

Finnish Fast Food

2011-10-20T19:41:00.000+03:00

Aviam, has agafat les patates fregides, la coca-cola, els nuggets...

i la pasta?

Si hi ha hamburguesses i trossos de pizza per emportar com no havia d'haver-hi pasta!

Doncs què voleu que us digui, jo ho trobo raro, no m'imagino mirant el partit de hòquei (va ser aquell dia) mentres se'm queda penjant un espagueti... No, no puc.

Tàctiques comercials à la finladais

2011-10-19T21:20:00.002+03:00

Rapejar per a que entris al nou centre comercial

Si el Hullut Päivät eren els díes bojos,

això què és?

El centre de Hèlsinki contant a lo ràpid té 4 centres comercials, i amb aquest que han renovat en fan 5. Calen tants? No crec però el que si que sé és que quan apreta el fred ningú vol estar gaire al carrer així que els centres comercials són per a molts una bona opció.

En sortir avui de la feina m'he quedat de pedra, quina una han liat al carrer?

La setmana passada van inhaugurar la renovació del centre comercial Kluuvi i no sé si serà que hi ha gent que encara no s'ha enterat o que directament la gent ni hi entra. El que em xoca es que hagin d'utilitzar aquests dos paios rapejant a fora al costat d'un tractor. Segueixo sense entedre què pinta el tractor. Del què deient els jouujouu-uuizdaflou no em pregunteu, no vaig entedre ni un borrall. És finès de carrer, el puhekieli que li diuen i això no m'ho ensenyen a les classes clar. I ja ho veieu, quin ambientàs, quatre gats mirant i des de ben lluny.

Traducció possible del rapeig: jouu jouu quan entres al clubi campi qui pugui!

Teteria "The Ounce"

2011-10-14T19:08:00.012+03:00

Al carrer Fredrikinkatu, al barri de Punavuori, hi ha una teteria que em té enamorada.

És tan petita i fosca que fàcilment es pot passar de llarg sense haver-la vist.

Un cop entres a dins és com de conte, la flaire que t'envolta, la música calmada, les dependentes vestides d'època, les parets folrades amb un color verdós que en contrast amb els mobles foscos i vells fan un ambient encara més antic i clàssic. La tenda està envoltada de quadres i llibres vells i al fons hi ha un petit saló on poder prendre te. El te està embassat en uns pots de vidre escrits a mà i en tinta xinesa -llàstima no tenir foto d'això! (sento que les fotos siguin de tanta mala qualitat) i a les vitrines tenen teteres de tot el món, de la Xina, del Japó, de fang, de porcellana, de vidre, de ferro colat...

Els pots de vidre em van xocar una mica, sempre havia sentit que per a una millor conservació del te s'ha d'emmagatzemar en capses de metall o porcellana i així és com ho faig a casa meva o a on treballava però clar, en pots de vidre fa més paxoca.

El té aquí es ven en unces, i el mínim per comprar són sobres de 4 unces, es a dir, una mica més de 100 gr. Feia temps que tenia ganes de comprar te verd japonès, als supermercats no en venen i aquí en tenien una bona gama així que entre tot vaig acabar comprant 4 unces de Gen Mai Cha i 1 unça de camomila a granel per uns 10€. Un pel car, però aquí ja se sap, tot pica una mica i més en aquesta zona que podria ser equiparable a Gran de Gràcia.

L'entrada

L'interior

Zoom de la vitrina - sento la mala qualitat de les fotografíes :(

Vitrina amb teteres d'arreu del món i de tots els tipus

al costat, pastes i sucres per acompanyar el te

Més al fons, el petit saló de te

Un dels molts exemples d'Art Noveau o modernisme de Hèlsinki (que m'encanta)

creuant el carrer Bullevardi direcció Fredrikinkatu

Arribada a casa la eterna indesició

te o infusió?

Partit de hòquei sobre gel, Jokerit-HIFK

2011-10-12T21:20:00.007+03:00

Amb aquest ja he vist tres partits de hockei gel en viu. Val a dir que no es gaire car anar a veure'n un, depenent dels qui juguen l'entrada més econòmica ronda entre uns 10-30€. El primer partit que vaig veure va ser a Rovaniemi, durant el 2008 jugàven els Roki contra... ups! no me'n recordo però vaja que no era un partidàs. En canvi, aquest partit em feia especial il.lusió ja que jugàven els Jokerit-HIFK (Idrottsföreningen Kamraterna i Helsinfors) equiparable a un Barça-Espanyol.

Tots dos equips són de Hèlsinki i amb gran rivalitat. L'un és de Hèlsinki de l'Est, de gent més modesta, de parla finesa i l'altre és de Hèlsinki centre, de més pasta i de suec parlants. Malgrat això els Jokerit tenen millor estadi, el Areena Hall, on també es fan concerts de música.

Ha sigut un dels pocs moments on he vist finesos cridant, xerrant en veu alta, rient, cantant, animant... per fi els vaig veure una mica més com nosaltres i tot aquell ambientillu em va encantar. El partit va estar bastant renyit des del principi i va acabar amb un 3-4 agonitzant. Malgrat haver començat fort, els Jokerit van perdre al seu propi estadi.

Fans de l'HIFK contents

Super fan del Jokerit en plena zona dels HIFK

(hi havia més fans, eh! penseu que estàvem a l'estadi dels Jokerit

però nosaltres només vem trobar lloc a la secció de l'equip contrari)

Equips jugant i banderes que de lluny es podríen confondre

amb l'espanyola o la senyera

Sataa lunta

2011-10-10T19:26:00.008+03:00

Sataa lunta vol dir en finès nevar.

I això és el que llegia al diari aquest matí.

Ha nevat i l'arc de Sant Martí de fons

Jo pensava que parlaven de Lapònia, perquè de fet, la setmana passada ja els hi va caure la primera nevada però estàn parlant d'Espoo, a 23km d'on visc. Diuen que els hi va granizar durant el matí de Dissabte, i aquí amb solet i plovent... Ains... que ja ve l'hivern!!

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...

2011-10-08T14:56:00.008+03:00

Crec que ara mateix dec tenir un senyor arc de Sant Martí ben a sobre :)

Em fascinen els núvols d'aquí, no sé si és perquè visc ben a prop de la natura i m'hi fixo més. Ho he dit en nombroses ocasions que aquí el temps és molt canviant, variable, ara plou, ara neva, ara surt el sol, però no em deixa de sorprendre que passin ambdues coses al mateix temps.

El soroll que se sent

és la barreja de pluja i vent

un dia ideal per fer el ronso a caseta

El consumisme més agressiu

2011-10-07T19:01:00.008+03:00

Hullut päivät vol dir en finès dies de bogeria.

No és broma. És li-te-ral. I em tenen fins el monyo. Les bosses grogues, la gent i els globus penjant en forma de fantasma de color groc. Un moment, des de quan els fantasmes són grocs?? Per què fantasmes?? Que ens intenten dir? Alguna cosa de subliminal hi ha d'haver-hi... segur!

El hullut päivät aquest és la campanya que fa dos cops l'any Stockmann (és com una mena de setmana de rebaixes del Corteinglés, per entendre'ns, però més curt) comença un Dimecres i acaba un Diumenge.

Se les saben totes en màrqueting aquests finesos. En tan sols dues paraules: hullut päivät i el color groc que fa mal als ulls aconsegueixen això, que la gent es torni boja, lela, apardalada, etc. Però estem tontos o què??

El pitjor de tot es que una no pot anar tranquil.la a per una xocolatina com de vegades faig. En tot moment entra i surt gent, sobretot entra, ho remenen tot, es queden pel mig com absorts. I jo em pregunto, hi ha de veritat una rebaixa en els preus?? La gent ja mira els preus o mira el que compra i quina necessitat realment té de comprar?? Hi han tantes gangues com ens intenten colar?? No posen ni un sol preu antic per poder comparar i el cert es que no trobo l'avantatge per enlloc, els preus els segueixo veient d'escàndol.

Fins i tot Finnair, que està present durant aquests díes de bogeria, ven suposats bitllets d'avió a preus regalats. Veiem, 460€ per anar a Nova York, 160€ per anar a Oslo, aquí al costat... a mi no em convens gens però aquí la gent s'ha tirat en planxa a comprar per comprar.

Jo només veig consumisme pur i dur, i un centre comercial fregant-se les mans aconseguint en 5 dies el que probablement s'aconsegueix en dos mesos, montant tot el xiringu per fer veure que el que ven durant aquests díes és a preus exclusius.

Gent absorta passejant pel centre comercial

amb les maleïdes bosses grogues

Díes de bogeria

la bogeria del comprar per comprar

Vagin a pastar fang, ells i els seus fantasmes grocs!

Sembla Dimarts 13

2011-10-07T16:34:00.003+03:00

Font

Quines ganes tinc jo de que s'acabi aquest Divendres!

M'he adormit.

No ha sigut allò d'aixecar-se a les 7.40h quan normalment m'aixeco a les 7.00h.

No, no.

Lo meu ha sigut a lo gran.

Fins a les 10h que m'he adormit! Amb un parell!

Ha sigut obrir els ulls i desitjar que fos Dissabte. Merda! El cor a cent per hora, a fora un sol despampanant i maleïnt cada minut que passa. Ni m'ho he pensat un moment, m'he vestit amb la mateixa roba d'ahir, sense més remordiments, ni esmorzar, ni rentar la cara tan sols, un dia ideal per perdre les claus, no portar la targeta del metro, que et multin i portar cara de gos tot el dia.

Un cop a la feina estava a mig gas, no sé què em passa, falta d'energia, vitamines, a les 23h de la nit ja estic roncant i pels matins m'aixeco com si m'haguessin apallissat. Total, que baixo a per un cafè i quan arribo em dono conta de que no porto les claus de la feina, g-e-n-i-a-l! vint minuts després em veníen a obrir la porta... Aquí el que venen a ser les urgències és... indescriptible, sense comentaris.

És tan fantàstic quan tot et passa a la vegada i res de bó!

Una bonica lliçó per aprendre: No deixis mai de somniar

2011-10-06T23:39:00.004+03:00

A banda dels qui el beneren o dels qui el critiquen, a banda de per qui treballava o qui era, aquest video avui m'ha donat molt bones vibracions. Un cop més, es demostra com d'important és el fet de no deixar mai de somniar, de tenir motivacions, il.lusions, de seguir el teu cor durant aquest camí curt i únic, anomenat vida.

Seguint la mateixa línea, aquest video que vaig veure fa un parell d'anys no em deixa d'emocionar:

Life's precious,

don't waste your time

doing what it does not motivate you

La fira del peix i el mercat del bolet

2011-10-05T21:05:00.010+03:00

Finlàndia, (agarraos que viene curva) amb 187.888 llacs, 179.584 illes i amb 1.107 km de costa té molt poca varietat de peix. Toma ja. Sí, és cert, tenen un dels millors salmons del món i ho puc corroborar, però no hi ha bacallà (i el que hi ha està congelat), ni hi ha lluç, ni llenguat, ni sardines, ni anxoves... el que hi ha són varietats de peixos de riu o de llac i al meu parer no tenen ni la consistència ni el gust tan bó dels peixos de mar.

A banda d'això, a mi que m'agrada menjar peix, m'he apropat al Siikkaviikko, la setmana d'aquest peix, a la plaça del mercat o kauppatori com li diuen aquí. M'havíen dit que a més de vendre's peix hi ha tendes on preparen diferents tipus de plats a preus raonables. Deuria ser ja tard perquè no vaig poder catar ni un bocí de peix acabat de fer.

La fira és molt reduïda com tot el que fan aquí

han atracat un parell d'embarcacions i les han engalanat

amb fulles i branques crean un ambient

més bucòlic de tardor

dins hi han montat les seves paradetes particulars

on es ven peix i d'altres queviures com:

pà negre, mostassa i melmelades

Aquesta fira només dura una setmana així que al no haver-hi gaires llocs on es pugui comprar peix fresc (més fresc que comprar-li al propi pescador ja em direu...!) són díes especials on sobretot les àvies s'hi apropen per comprar.

Ja que hi era al mercat vaig estar passejant una estoneta mirant de pas, a quant estava el preu del quilo del cama-groc (ho sé, això queda de maruja total) però dic jo que per ser una bona boletaire s'haurà de saber quins bolets es venen i a quin preu estan al mercat, no?

Es venen rossinyols, cama-grocs, trompetes de la mort i dues classes de bolets blancs que desconec i que certament, estàven a preu d'or! a 10€/llitre! -Sí, aquí medeixen al llitre, em penso que als venedors els hi surt més rentable però pel consumidor em fa l'efecte que ho paguem més car.

No sé si és que aquesta temporada, al estar plovent tant, hi ha més cama-grocs que mai perquè el preu del llitre està realment tirat de preu si comparem amb els altres bolets (2€/llitre) a més aquest any són enormes! Les trompetes de la mort van a 5€/llitre així que estic ben orgullosa d'haver-ne trobat. Malgrat haver marxat amb només 3, per aquesta pixa-pins ja és haver tocat el cim!

El bosc i els colors de la tardor

2011-10-02T20:24:00.006+03:00

Passejar pel bosc en dies com aquest,

que afortunadament ens ha sortit el sol,

és una auténtica delicia

Des de finals d'Agost els arbres han començat a canviar el color de les seves fulles

i ara estan en el seu moment més esplèndid

la varietat de colors terrosos sembla no acabar mai

Cel sense ni un sol núvol

fulles dorades

i d'altres colors han omplert els boscos i la ciutat de color

Boletaires

2011-10-01T18:29:00.007+03:00

cireretes de bosc

Cada any que passa crec que li anem agafant més gustillo, trobem més i ampliem la varietat en bolets.

Recordo que quan anava amb mon avi i mon pare de petita només agafàvem rovellons ja que era l'únic tipus de bolet que coneixíem a la perfecció i conforma han anat passat els anys he aprés una miqueta més sobre el tema i he mirat de trobar també camagrocs i amb una mica més de sort rossinyols, fredolics i llanegues. De fredolics i llanegues no n'he trobat mai i tampoc he vist que ho venguin més que en conserva de vés a saber on.

D'aquesta afició el menda en sabia ben poc quan ens vem conèixer i recordo que al principi ni tan sols l'interessava el tema i ara està fet tot un mestre en la caça de bolets. Jo tardo un munt en trobar-ne i ell en canvi allà on decideix anar allà n'hi troba.

Caçant bolets

N'estava ple de bolets raros

sempre costa de trobar els bons

Si algú de vosaltres enten de bolets...

Sabeu quin és aquest?

Cara de felicitat i primera troballa,

dos cama-grocs ben macos

la meva descoberta

I la primera descoberta de trompeta de la mort

l'únic bolet que existeix de color negre

Jo diria que hem acabat amb 2 quilets de bolets, la gran majoria cama-grocs, 2 rossinyols i 3 trompetes de la mort. Ara només cal pensar en còm cuinar aquestes belleses i repartir-ho bé per no acabar avorrint-ne. He pensat en fer un rissoto i la resta congelar-ho per fer estofat amb bolets o un remenat d'ous que és tan fàcil i ràpid de fer.

New Life, New Look

2011-09-27T21:00:00.000+03:00

En ben poquet temps he passat del llarg gitaneta

al mega curt

Sento haver estat altre cop desapareguda! Ja se sap, la tornada a la rutina, experimentar el gust a la llibertat d'haver xapat un tema que portava arrossegant durant tant de temps, com era el maleït projecte... Ara intentant organitzar-me el temps per arribar a tot arreu. La nova bogeria, seguir estudiant finès i a la vegada suec! Diuen que "el saber no ocupa lugar", no? doncs a per totes! jeje

Que bé s'està a casa

2011-09-11T11:05:00.002+03:00

gaudint dels últims rajos de sol abans no comencin les primeres nevades
Celebrant la Diada i veient treta-tres mil vegades el discurs d'en Pep :)

Va de modernillus

2011-09-06T22:30:00.005+03:00

Seguint una mica més amb el tema de modernillus...

Abans de marxar de vacances vaig passar-me per una de les diverses tendes de roba esportiva que hi ha a la ciutat i em vaig topar amb lo que diuen serà l'últim crit en moda.

No vaig poder resistir-me de fer-li una foto a la santíssima horrorositat que ens intenten vendre.

No sé ni còm descriure-ho, jutgeu vosaltres mateixos.

De moment, no he vist a ningú que vagi vestit així, si n'hi hagués cantaríen com una almeja, d'això n'estic segura. Serà que el preu és massa agosserat per a que la gent piqui i ho porti tot cristo? Diuen que al país veí s'ha posat molt de moda; jo ni que valgués quatre duros m'ho ficava!

Aquí ho venen a la xifra de 42 eurets per dos metres de tela mal cosida. Quins sants c...!

Modernillus

2011-09-06T21:07:00.005+03:00

No sé si jo estaré desfasada però l'altre dia a l'hora de comprar un parell de tovalloles a la nova secció que han obert a Hèlsinki sobre roba per a la llar d'H&M vaig trobar una manera molt particular d'agafar els productes que un desitja comprar.

El cas es que entres a la secció i et trobes en que no hi ha roba i la que hi ha està penjada de tal manera com si tota la tenda fos un aparador. Llavors et trobes a banda i banda les parets plenes d'uns enginyosos imans que són precisament els productes que la tenda ven amb informació en detall sobre el producte, preu, mida i components del producte en qüestió. Original, oi?

Un cop divisat allò que vols comprar pots mirar de trobar-ho penjat per la tenda per estar segur de si és de la qualitat, color esperat o no. Quan estàs decidit, o bé enganxes en aquesta mena de "bossa de la compra metàl.lica" els imans dels productes que vols comprar o bé els portes en plan cromo fins a la caixa. Tot plegat, un altre bon invent dels suecs per estalviar, aquesta vegada en espai i en personal. Serà la nova manera de vendre productes a les tendes?

Aquests suecs se la saben llarga, no trobeu?

Més sola que una mussola i què

2011-09-03T22:40:00.008+03:00

El menda s'ha anat anat a passar el cap de setmana que organitza la seva empresa amb uns companys de feina. Excusa ideal per liar-la a casa convidant a amigues i fer una hen party. Al final el super plà no ha sorgit així que, digueu-me típica però m'he liat la manta i aquí estic entre potingues i demés cremetes cuidant-me a tope, manicura, pedicura, piling i que no falti la mascarilla! tot seguit d'una bona sopa de miso per sopar (em pirra el menjar japonès i com que aquí ja fa fred, una sopeta entra molt bé) bombons de postre i veient la tele que, per acabar-ho d'adobar donen, per enèsima vegada Sex and the city :) yupi!!

Ordinary Saturday

2011-09-03T19:26:00.001+03:00

Feia almenys 2 mesos que no conduïa i calculo que uns 2 anys que no pujava en una furgoneta a fer de xófer. Amb l'excusa d'ajudar en el trasllat d'una amiga que no té carnet de conduïr m'he posat mans a la obra i com a prova, un botó:

Aparteu-vos de la carretera que

arribo amb la flagonetaaal!

I'm back

2011-08-31T20:28:00.007+03:00

Després d'una llarga pausa,

unes merescudes vacances a Escòcia i Catalunya

i entregar el coi de projecte TFC, ejem...

I'm back!

Yuhu!

Göteborg o Jettebori tal i com ho diuen els suecs

2011-03-28T18:19:00.002+03:00

La setmana passada vaig estar a Göteborg, no havia anat mai i el poc que vaig veure em va encantar. No té res a veure amb Helsinki. Els suecs se n'en cuiden molt bé de la imatge, els carrers són plens de petites botiguetes que animen a entrar, hi ha força gent, molta barreja, xivarri... en fi, que és més ciutat. Em va impactar la de pijos que hi ha clar que, comparat amb Estocolm es veu que el que jo vaig veure és res.

El viatge d'anada va ser de "aterriza como puedas" ja que des de bon matí a Hèlsinki feia molt de vent i l'arribada de Göteborg no va ser diferent:

Aquesta vegada sense música, "a pelo", ale

Ja he experimentat alguns vols dolents, que si tempesta agafant el vol de matinada, que si nevades importants... però mai havia tingut un aterratge amb tantes ràfagues de vent mentres s'apropava l'aterratge. Tot just quan, càmera en ma, preparada per a que pogués passar una cosa així va i se m'acaba la bateria. La bona notícia es que, com sempre, els pilots de Finnair xapó! i l'aterratge finalment va ser suau i sense grans peripècies.

Un cop arribada a l'hotel vaig deixar les coses i vaig quedar per sopar amb unes companyes en un lloc molt xulo des d'on es pot veure la ciutat d'una manera molt espectacular a 23 pisos d'alçada. A part de les vistes el lloc és famós pels sandvitxos de gambes, així que per sopar no vaig tenir problemes en escollir el plat.

No és que el pà fos minúscul

hi havia gambes per parar un carro

La resta de díes se'm van passar prou ràpids entre tapeo (tapeig? jajaja), perdre'm per la ciutat com de costum, sopars francesos (hi ha molts restaurants gabatxus!) una copeta més que altre i una enganxada al tramvia sense haver comprat el bitllet... per sort no vaig dir on visc sinó d'on sóc i vaig colar com a super guiri. Uf! però què malament ho vaig passar!

Cromito

2011-03-18T20:48:00.007+02:00

Fa temps que pateixo de les cervicals. Quins nassos, no?

Sento que sóc molt jove per tenir aquesta mena de problemes però crec que és així. Carrego massa el bolso (però es que m'és impossible carregar-lo menys - llibres, carmanyola, perfum, desodorant, monedero...), dormo amb una ~~merda~~ caqueta de coixí i em passo el dia sentada davant d'un ordinador.

Fa dos anys ja vaig tenir una flipada bastant maca i despertant vaig veure que tot girava sobre mi. Aquest any, després d'un començament d'any per passar pàgina i borrar de la meva memòria vaig acabar amb 3 díes de collarín. Vaja, que a la meva edat, estic feta un cromito.

Xerrant, informant-me i provant un massatge a les cervicals de tan sols 5 min em van dir que tenia la zona com una pedra i que m'aniria bé algun cop al mes donar-me un regalet. Bé, com sempre, és un negoci més i no tinc jo el sou com per anar de marquesa per la vida perquè això dels massatges és car però realment és molt gratificant i un caprici no està de més. Així que, després de rumiar-ho durant uns quants díes, no vaig dir ni piu i vaig reservar hora per a dues persones.

Llum tènue, música relaxant i dos llits amb mantes calentes. El massatge de 30 min va ser una passada, tot i haver demanat un massatge de cervicals i esquena van començar pels peu i cames per finalment treballar l'esquena, cervicals i cap. El que menys em va agradar potser va ser quan em van tocar les cervicals, la treballaven fins que feia crec i em feia una mica d'angunia (no soporto quan la gent es peten els ossos dels dits). La resta va ser per quedar-s'hi una eternitat. Una experiència realment per tornar a provar o regalar. Al acabar, a més, com a gentilesa de la casa, sense presses ens van oferir un té verd amb gingebre. Tot plegat pel mòdic preu de 39€/persona que amb el descompte em va sortir per 23,40€/persona, gens malament, no?

Una servidora hi tornarà segur!

Iloinen Spa

Adreça: Pietarinkatu 11, Helsinki

Sano jotain! - Say something! - Digues alguna cosa!

2011-03-14T21:55:00.006+02:00

Fa dues setmanes que a casa meva hem canviat l'idioma oficial.

Com va passar? Ni ho sé, va ser un Divendres, arribant a casa per separat i pensant en el mateix. És hora de parlar-nos en finès. Les coses només canvíen quan realment les vols.

Després de 3 anys i escatx vivint a Finlàndia ja és hora de parlar l'idioma, costi el que costi. Independenment de les classes intenssives a les que assisteixo, em conec, i sé que parlant puc aprendre més ràpidament i, a la vegada, segurament utilitzar millor la gramàtica que moltes vegades no entenc i que cada cop se'm fa més feixuga.

Sorprenenment, a qui més li està costant el canvi és al menda que, després de 5 anys parlant en català, li costa horrors parlar-me en el seu idioma. Clar que, jo no ajudo gaire ja que em falta molt de vocabulari i fluidesa i escoltar-me ha de ser avorrit de collons jejeje però, tard o d'hora ho havíem de fer, no? Per ser sincera i posar-me unes quantes floretes, parli com un indi o no, cada dia em sento més segura i, fent balanç, malgrat només portar dues setmanes "en ello" crec que estic millorant a passos gegants.

Precisament, sobre aprendre un idioma se'n parla a la primera pàgina del llibre de frases de llengües nòrdiques del Lonely Planet que vaig comprar fa poc.

Tota una motivació a seguir! :)

You can speak another language

It's true - anyone can speak another language.

Don't worry if you haven't studied languages before,

or that you studied a language at school for years

and can't remember any of it.

It doesn't even matter

if you failed English grammar.

After all, that's never affected your ability to speak English!

And this is the key to picking up a language in another country.

You just need to start speaking.

Learn a few phrases before you go.

Write them on pieces of paper and stick them on the fridge,

by the bed or even on the computer

anywhere that you'll see them often.

Locals appreciate travellers trying their language

no matter how muddled you may think you sound.

So, don't just stand there, say something!

Naistenpäivä - Dia internacional de la dona

2011-03-08T19:31:00.003+02:00

El que és ser dona

i tenir un parell d'ovaris

El ambient que es respira avui a Hèlsinki és meravellós.

No pel temps precisament sinò per l'estat d'ànim de la gent.

El meu matí ha començat força d'hora ja que tenia hora al metge a les vuit.

D'allà m'han despedit felicitant-me el dia per ser dona. Al anar a creuar el carrer, un noi anava repartint roses amb publicitat a tota dona que passés pel seu costat, per un moment vaig pensar que estàvem ja en Sant Jordi però que coi, a Hèlsinki no existeix aquest dia. Al principi, tonta de mi, no li anava a agafar pensant que em demanaria diners o per subscriure'm en algun lloc. Al creuar el carrer, rosa en mà i la cara de feliciana, una senyora em va felicitar el dia, al anar a per un cafè, després d'una picada d'ullet, també. Realment un ambient embriagador.

I es que, què voleu que us digui, ser dona no és fàcil. Tenir la regla des dels 12-14 anys (probablement donant pel culet uns 40 anys de la teva vida) no poder anar a per segons quins llocs sola sense sentir inseguretat, no poder vestir-se segons còm, haver de passar per l'embaràs (sí, serà molt maco i tot el que tu vulguis però també es passa malament i ha de ser dolorós de collons), carregar amb les tasques diaries de la casa + si tens crius ja no ho vull ni pensar (una injusticia total però que encara pesa entre nosaltres per molt que lluitem per canviar les coses) i per acabar-ho d'adobar, en quan marxa la regla arriba la menopausia.

Segurament em deixo un munt de coses però entre totes elles, aquestes són les de més pes, no creieu?

I llavors, em paro a pensar, si ho compares amb la vida dels homes, no té color, ells no han de passar per res d'això. De principi a fi, ho tenen tot ben fàcil.

Avui en canvi, ser dona és motiu d'orgull i així és com ho he sentit en un país que gràcies a Dèu, el feminisme sembla que va per davant.

De totes maneres, per demanar i ser exigent, segueixo pensant que es queden curts, i que tots els díes hauríen de ser el dia de la dona, aquí, allà i a Lima.

Patinar al mar

2011-03-05T20:19:00.008+02:00

Senzillament, una tarda perfecte

per sortir a fora i gaudir del paisatge bucòlic

Gent passejant?

Sí, però al mar congelat

També hi ha qui aprofita per practicar

una mica d'esquí de fons però bàsicament,

aquest és un lloc ideal per

patinar al mar,

Després d'unes quantes caigudes,

aquí teniu el video de la supervivienta jeje

Música: Lazzarella - Laila Kinnunen

Cafè Succès

2011-03-02T13:03:00.004+02:00

Comparat amb Barcelona, Hèlsinki és un poblet però per circumstàncies de la rutina de la vida, poden passar anys i realment conéixer només una petita part. Trist però cert. Una de les coses que ens hem proposat la meva amiga Ruth i jo és de provar el major nombre possible de cafeteríes i bars de la ciutat. Estem cansades d'acabar sempre al mateix lloc per proximitat a la feina o al centre, haver de pagar preus abussius i potser ni trobar lloc per seure.

Aquesta vegada vem provat, en plena zona pija, la cafeteria Café Succès a Korkeavuorenkatu, 2.

El rollo ens va agradar força, em recorda a algunes cafeteríes del Barri Gòtic, estil clàssic i mobiliari antic. El millor? pastes enormes i moltíssima varietat. El cafè però, res de l'altre món.

Danish pastries

2011-02-28T10:08:00.004+02:00

Sempre que he tocat terra danesa ha sigut a Copenhagen i sense moure'm de l'aeroport així que de Dinamarca, a part de les pastes daneses i un amic que vaig conéixer a Barcelona, no havia vist res més. El temps em va semblar ben diferent de Finlàndia, no feia fred tret pel vent i més aviat el clima em va recordar al britànic, húmit i místic. Un cop a Copenhagen encara em quedava viatje fins a Billund, a la península de Jutlàndia, així que vaig prendre un capuccino i una pasta danesa (MmM!) per carregar una mica les pil·les (portava aixecada des de les 4am).

Pujar en un turbohèlix mig buit no em va fer gaire gràcia, no recordo haver pujat mai però la veritat es que els 45 min que va durar el viatge se'm van passar volant.

Si he de ressaltar alguna cosa del meu viatge ha sigut: les pastes daneses per esmorzar i l'alegria dels danesos (per fi sopant en un restaurant amb xivarri!)

Llàstima que no vaig fer gaires fotos, en tot el viatge vaig estar força cansada, no sé a vosaltres, però a mi matinar em senta fatal!

Forecast

2011-02-16T08:00:00.002+02:00

Últimament fot un fred del "caraix" (frío del carajo) justament quan més senyals hi havia de proximitat de la primavera, va i torna l'hivern amb les seves temperatures gèlides.

Mireu, mireu bé i no us quedeu genyos amb tals xifres! A Rovaniemi fer pipi al bosc deu ser com pixar glaçonets jeje -31º, -34º C... pim pam tu!

Ahir pel matí estàvem a -30 graus i la veritat, va ser una mica horrorós per no anar ben preparada però sobretot per la sensació de que el nas se m'anava a caure a trossets, literalment. Fa una setmana que m'he proposat anar a la piscina pels matins, sobre les 7h concretament. Podria fer-ho algunes tardes, de fet així ho he fet fins ara, però diuen que de bon matí va molt bé. Doncs bé, no hi ha hagut pebrots. Aixecar-me d'hora sí, anar a nedar no.

La culpa no la té el clima, la culpa la té la gent de les piscines que no les calenten bé i ja sé a priori que l'aigua estarà freda i llavors m'agafa una mandra... i aquí estem!

No puc imaginar-me ara mateix què deu fer tota la gent que va regularment a fer avantouinti... si nosaltres a -9ºC la vem liar parda... no voldria pas ni ser espectadora en una setmana com la que ens ha vingut a sobre.

Primavera, et trobo a faltar!

Eighteen

2011-02-05T11:54:00.012+02:00

Durant aquell any vaig tenir la meva primera càmera digital. Una de les grans penes que tinc és no haver imprimit les fotos quan tocava i la perillositat de les digitals, que amb un sol click pots borrar totes les fotos. Entre això i no haver fet còpia de seguretat al portàtil antic no tinc gaires fotos d'aquell temps.

Sentada a lo matrix a Arthur's Seat, HolyRood Park, Edinburgh

Des del lavabo colorit, sense trenetes altre cop

un gran equip i la meva segona feina,

mare meva còm la liàvem,

6 espanyols, una francesa, una alemanya i una danesa

Montgomery Street

2011-02-05T09:31:00.009+02:00

Un 19 de maig del 2002 començava el meu somni d'adolescent: viure a l'estranger i parlar fluidament l'anglès. Tres mesos més tard, feia el segon trasllat al qual seria el meu pis durant un any més per, un cop assolit el meu objectiu, amb gran tristesa abandonar-ho tot per tornar a Barcelona. Ara, aquell pis que tant m'agradava i que vaig compartir amb la seva propietaria està en venda.

Quines tonteries, no?

Doncs em fa moltíssima pena

Precisament aquest estiu els meus pares i jo estem planíficant anar a Escòsia una setmaneta i com segueixo en contacte amb la propietaria pensava que hi hauria possibilitat de prendre un cafè junts podent tornar a veure aquell pis en el qual vaig aprendre tantes i tantes coses de la vida.

Aquesta és la sala d'estar, molt lluminosa

i amb unes vistes espectaculars del carrer

Encara recordo el soroll i la olor del terra de fusta

la cuina, on hi vaig passar tantes i tantes hores

experimentant el plaer del que és cuinar per a un mateix i/o pels demés

La meva antiga habitació.

En el seu moment, el llit era individual i tenia un escriptori

on escrivia el meu diari i repassava per les classes d'anglès

El intacte i colorit lavabo. Està tal qual com el vaig conéixer jo.

Sempre feia tanta bona olor a sabó...

El rebedor i la porta que dona al lavabo

i el menjador dins la cuina

De vegades he intentat recordar la olor que feia aquell pis, per mi era especial. No sé còm descriure-ho, allà hi regnava la pau, era un pis molt acollidor i per sobre de tot vaig ser molt feliç. Si fos rica, el compraria en un obrir i tancar d'ulls però no és el cas i a més, ja fa molts anys que no visc a Edinburgh.

Dona girafa

2011-02-04T22:11:00.000+02:00

Feia setmanes que no treia la poteta i es que el panorama fins fa dos díes estava així:

Com passar de la nit al dia

sentint-se una més de la tribu Padaung

Ni jo sé com vaig acabar així, només us diré que ja no recordava el que era la torticulis i com aquesta de forta no n'havia tingut mai. Tinc una mania inconscient i es que mentres dormo em moc molt i moltes vegades acabo dormint sense coixí. Si estàs de cap per amunt cap problema però dormint de costat...

Heu tingut mai torticulis? Com dormiu vosaltres?

Per la meva part només us diré que: Visca Sant Voltaren i els massatges del menda! :o)

Bon cap de setmana!

Window, please

2011-01-31T19:41:00.004+02:00

Ens hem creuat o és una il·lusió òptica?

Quants avions enlairen el seu vol cada dia al món?

Quants s'enlairen a la mateixa hora?

Quants es creuen al mateix cel?

Quants a la mateixa alçada?

Rosa d'Abril, morena de la serra

2011-01-30T23:03:00.003+02:00

Sol, cel blau, vinyes

i Montserrat

Una de les coses que més trobo a faltar a Finlàndia són les muntanyes. Tot són boscos però ni una sola muntanya, a excepció d'una minoria al nord i tocant Noruega.

Si he de pensar en un paisatge únic a Catalunya, on hi hagi la muntanya com a protagonista, em ve automàticament a la ment Montserrat, la nostra muntanya sagrada. Única al món.

El dia que vaig fer aquesta foto, no tenia gaire que celebrar, més aviat el contrari.

Vaig parar un moment la ment, preparada per gaudir plenament del paisatge i dibuixar amb els ulls cadascuna de les línies d'aquesta muntanya serrada que em transporta tanta pau.

Coses més rares s'han vist a Oslo

2011-01-16T18:04:00.007+02:00

A banda de lo car que és aquesta ciutat on una cervesa et pot costar tranquil·lament 9 euros i lo antipàtics que m'han semblat els noruecs en quan al servei al client a l'estació i d'altres tendes, a Oslo hi ha coses ben singulars.

La polícia i els polítics són el mateix

així estalvíen en personal, ben fet!

beguis o no, veus doble

Com que veuen doble les banyes estan a l'ordre del dia

i n'hi ha que fins i tot amb pena se les medeixen

d'aquí al fet de col·locar aquests medidors de banyes tan fantàstics

i per acabar d'adobar, amics i amigues,

fan festes de salsitxes a 4€ el hot-dog

Així doncs, la meva estada a Oslo ha acabat sense entendre el per què dels semàfors amb dos vianants en vermell, un tigre fent guardia a l'estació i unes cintes de mesura penjades al carrer.

La palma, de totes maneres, se l'emporta el secador de mans digital del qual gràcies a un sensor i dos sortidors d'aire templat a tota píndola tens les mans seques exactament en 10 seg.

Gastronomia noruega?

2011-01-15T19:51:00.005+02:00

No he vist en ma vida més hot-dogs per metre quadrat que a Oslo!

El més curiós de tot es que en venen sobretot als quioscos!

Menjar bé a preus raonables se m'ha fet difícil, està tot tan car que "hot-dog va, hot-dog viene".

Puf!

Bathing mode

2011-01-13T21:07:00.005+02:00

Després d'una santa patejada i una equivocació de tren amb una conseqüent mitja hora més de trajecte (viva yo), poder fer això com a recompensa no té preu. Amen!

Aigua bullint i escuma i ja tinc el meu Spa privat on sigui.

Feia anys que no em feia una banyera d'aquestes i que bé senta, oi?

The nordic neighbour: Sud de Noruega

2011-01-12T18:25:00.006+02:00

Últimament m'ha donat per grabar videos mentres ens enlairem o aterrem i aquesta vegada que he anat a Oslo he volgut fer un petit video: quan dutxen l'avió amb líquid anticongelant (de color verd) i quan aterrem. Oslo sembla maco, te molta més muntanya que Finlàndia i a més dels espectaculars fjords. Malauradament, encara no he tingut temps de grabar cap fjord... Oslo en té un de petitó.

La dona que se sent parlar és una hostessa de Finnair,

el que escoltareu en el video no és noruec,

sinó finès, què us sembla?

Una de les primeres coses que m'han xocat ha sigut veure aquesta escultura,

un tigre just a l'entrada de l'estació d'Oslo Sentrum.

Em pregunto en què pensaven els noruecs quan van decidir col.locar tan magnífica peça?

que corris per agafar el tren??

i, d'altra banda, tigres a Noruega??

La primera foto és part de la catedral d'Oslo, en tot cas, força petita per ser una catedral i la segona foto és l'entrada del carrer comercial.

De moment, no he vist gran cosa però el centre que ja l'he patejat (i el més important, no m'he perdut) és petitó i tot queda bastant a mà. És maco però tampoc és per tirar coets. No sé si és perquè no visc aquí però em segueix semblant millor viure a Hèlsinki.

The Art of Avantouinti = Capbuçada en gel

2011-01-02T12:15:00.014+02:00

L'Avantouinti és una tècnica finesa i un esport mil·lenari que consisteix en fer un forat al llac gelat i fer una capbuçadeta. Fa gairebé 3 anys ja vaig provar l'arrebosament en neu després de fer una sauna. Aquesta vegada però seria encara més difícil, ja que la capbuçada es fa a pèl, és a dir, sense sauna, a temperatura ambient, i si hi ha ganes, nedant també.

Aquesta ha sigut la meva manera, i la dels meus pares que han vingut de vacances, de donar la benvinguda al 2011.

Música: Big Chief - Professor Longhair

(Sento si se us fa una mica repetitiu la música! jeje)

Benvingut 2011!

Saltar en planxa per la neu

2010-12-13T10:25:00.010+02:00

Posa-li una mica d'avorriment i unes ganes desmesurades de fer la mongola.

Seh, avui tocava video i dels tontos sinó mireu el "barrigasu" que em foto al tirar-me i topar-me amb un sant pedrolo je-je-je

Tse! amb la tonteria, us diré que és una de les moltes activitats que es poden fer durant l'hivern.

Al principi el menda em mirava amb cara de pocs amics, per ell que nevi molt o poc li és igual, i que jo em vulgui tirar a lo Heidi en els núvols li deu semblar com a poc, estrany. És més, teníem un espectador però a mi em va donar igual, i què coi, vem passar un moment força tonto però ben divertit.

Taking off

2010-12-09T20:49:00.005+02:00

Barcelona és poderosa, com diu la cançó, però des dels aires la trobo encara més.

No puc evitar posar-me una mica tontorroneta cada vegada que marxo així que aquesta vegada, i d'estranjis de les senyoretes de KLM, vaig agafar la càmera per filmar per primera vegada l'enlairament des de la meva estimada Barcelona... ja veureu que la música és de mena nostàlgica, espero que us agradi.

Música en finès:
Brita Koivunen - Suklaasydän (Cor de xocolata)
Annikki Tähti - Baladi Olavinlinnasta (Balada del Castell d'Olavi)

Llums de Nadal

2010-11-29T18:09:00.012+02:00

Amb l'excusa de que haig de veure el partit del Barça-Madrid i aquí el veurem a partir de les 22h he decidit tirar-me al sofà de casa a la bartola, descansar i no anar a classe de finès. Un dia és un dia.

La setmana passada vaig fer un parell de fotos ja que acabàven de posar les llums de Nadal.

Aquest any ha coincidit amb l'arribada de la neu

(no com l'any passat)

les muntanyes de neu poden arribar a sobrepassar els nostres caps

quan toquen dos quarts de quatre de la tarda ja tenim el cel així

fa gràcia el fet de que fins i tot s'han esmerat en treure la neu gairebé al complet del carrer principal, tot sigui per a que ningú es caigui mentres va a comprar

Hi ha a qui la neu el va agafar per sorpresa

em pregunto qui té els sants nassos d'haver-la agafat fins ara

I per avui em despedeixo a -17ºC brrrrr!

Pecularietats d'algunes fires fineses

2010-11-28T12:20:00.011+02:00

Aquest cap de setmana hi ha hagut cinc fires en una aquí a Helsinki, tracten sobre els animals de granja, mascotes, manualitats, bricolatge i les coses del bosc (no em pregunteu sobre aquesta última perquè no tinc ni idea de què anava realment i ni hi vaig passar).

El cas es que els finesos mai em deixaran de sorprendre.

Només entrar a la fira de les mascotes ja es veia ben clar aquest cartellet (no era allò que en diem petit):

Que dius, es que a la fira de les mascotes no hi ha gossos? Clar que suposo que deu voler dir que no et portis el gos de casa però igualment no ho entenc. Es que els gossos de concurs o d'exposició són millors?

A la fira dels animals de granja hi havia de tot:

porquets, oques, galls i gallines, cavalls, ponis, ovelles, cabres, llames... llames a Finlàndia??? Doncs sí, és tanta la devoció que tenen per la seva llana que a Finlàndia hi ha granges de llames!

Sra llama no cal que busqui el Machu Pichu

A la fira de les mascotes hi havíen algunes races de gossos de caça i races fineses, i una raça de gos ben curiosa que no té pel i que ha estat creat exclusivament per als al.lèrgics. A mi que em perdonin però ho trobo una santa p per l'animal. Hi havia gats de concurs els quals estan sempre tancats en gàbies, dormint i plens de medalles ridícules. Hi havia també gossos de concurs que si els acariciaves notaves com d'un moment a un altre se't clavaven els ulls dels seus amos i no pas amb cara de fer amics. Em va semblar fatal, no crec que tenir un animal sigui ni per exhibir-lo com ho fan els que concursen ni per acumular premis ni medalles a casa.

Seguint per la fira, hi havia dos organismes de protectores d'animals (bé, en exlusiu de gats i gossos que normalment recullen d'altres països), concurs de conills i covalles (sense comentaris - tampoc entendré mai la falera que tenen per aquests animals), expositor d'alguns ocells i expositor de quatre peixos pelats i sense gràcia. La resta eren tendes de menjar i accessoris per a les mascotes (algun dia us en parlaré més detingudament d'aquest tema).

La palma però, se la va emportar aquesta tenda, no sé si per lo raro o per lo original:

Us imagineu el que és?

No és una tenda qualsevol de llana,

Sí, són guants...

guants de llana de gos

en tot el seu esplendor i el tufillo

Entre setmana...

2010-11-21T11:30:00.005+02:00

no sóc gaire fan d'esmorzar, vaig amb el pito al cul i mai em dona temps de sentar-me, gaudir del moment i esmorzar com cal. Tampoc tinc gaire gana, suposo que amb les presses la perdo. Però quan arriba el cap de setmana és diferent i més ara, que a fora fa fred i a casa s'està tan i tan bé. A més, com que tothom ja s'està preparant per nadal a les tendes ja venen el famós glögi (suc de baies calent) i les estrelles de nadal amb melmelada de pruna que són tan fàcils de preparar. En 10-15 min les tens fetes i calentes estàn... MmmMmM!

Feliç Diumenge!

Let it snow, let it snow

2010-11-18T21:23:00.009+02:00

L'any passat ja us vaig comentar que veure nevar em posa tonta de felicitat.

Precisament aquest any em penso que la cosa ha anat bastant lenta o almenys, se m'ha fet.

Aquest matí quan m'he aixecat entre la cortina metàl.lica notava una llum diferent i vaig pensar en que potser estaria nevant però la veritat es que ha sigut sorprenent el que ha arribat a nevar en una sola nit!

Se'm nota la cara de feliciana

però dormida a la vegada?

Amb la tonteria una mica més i arribo tard a la feina. Més tard, al no fer gaire fred ha començat a ploure i, com us podeu imaginar s'ha desfet gran part... és el que té. Demà ha dit la Srta. MeteManoNen que les termperatures baixaran fins a -7 graus i que per sort, tornarà a nevar. Quines ganes que tinc! No sabeu lo pesat que es fa el mes de Novembre sense neu!

Fricada a la finnish

2010-11-13T17:46:00.004+02:00

És pot ser més friki que fer pà negre en forma de cor o de peix?

Això només podia venir dels finesos!

Que consti que una servidora no va ser

la que va caure en comprar sant surrealisme

Quan era petita recordo

que es va posar de moda la mortadela del mickey

però crec que no va durar gaire la seva comercialització

Aquí en canvi, qualsevol xuminada ja els hi va algun dia ho comentaré més extensament

El que més m'empipa és segurament, el menda ni va veure el preu

ni el que realment estava comprant, homes!

Les primeres eleccions vivint fora

2010-11-13T09:02:00.004+02:00

I quan em pensava que s'hauríen oblidat de mi... pam! ara sí que no tinc excuses!

Pensava que rebria propaganda i tota la pesca però que va, lo justet per votar.

El que més gràcia m'ha fet és veure les paperetes de cutre partits com: "POSI" els hi deuen dir els pozí? em pregunto què voldran dir sobretot amb això de "internacionalista" els hi deu sonar potser com més important? els PUM (por un mundo mejor) però sona a "que te pego leche!", el ilegible PDLPEA -mare meva per enrecordar-se del nom!- (Partido de los pensionistas en acción) -m'imagino un munt de iaios queixant-se per tot- els Pirates de Catalunya (sense comentaris) els Des de Baix - ho fan tot des d'abaix... :S-, i fins i tot, el cutre dels més cutres el partit d'escons en blanc que dius... aviam, si la gent vol votar en blanc, calia fer-ne un partit?

Continuació de: Tre metri sopra il cielo

2010-11-06T09:38:00.011+02:00

Finalment vaig anar a classe de reggaeton. Sí, ja ho sé, sona a quilla ballant en top i shorts i un latino cantant amb pantalons cagats, samarreta ample i cordón de oro però no. És la típica classe d'aerobic amb coreografia. Com que no sé si m'explico bé, mireu aquí.

El cas es que només puc els Divendres i vaig dir-me a mi mateixa que ni la mandra ni el temps podríen amb mi. Total, després de la classe sempre podria arribar a casa i veure la peli. Com un 2x1, gimnàs i peli :).

La classe de reggeaton no va ser l'esperada, no va venir el profe de sempre i la substituta se li notava d'una hora lluny que ni és una professional del tema ni tenia gaires ganes. El pitjor de tot és confondre reggeaton posant la música de David Bisbal i altres glòries com aquesta.

Mentres seia al metro de tornada cap a casa vaig estar llegint però no amb les ganes que li vaig posar al primer. Vaig arribar a casa i vaig seguir llegint una mica més però la tentació va ser tan gran que vaig buscar la peli online. Mentres es carregava, vaig estar mirant el trailer de la versió espanyola, però la veritat es que em va semblar patètica. De les opcions en online només vaig trobar en megavideo, i això significa sacrificar més de mitja películ·la. De totes maneres, hauria d'estar llegint la segona part per si la peli no acaba com el llibre i donar-me el gust un cop llegit tot, no?

Realment allò de com la novel·la res, es compleix en un 99% de vegades o millor dit, en un cent per cent. En aquest cas no canvia pas la cosa. El llibre val un milió de vegades més. Els personatges que jo imaginava no tenen gaire a veure amb els de la peli, de fet la noia no té res a veure, no té els ulls blaus i ja es veu que obviament no necessita fer dieta però, tot i així, els personatges de la versió italiana, ja m'agraden. Ara bé, aixó de que tallin moments clau, canvïin les coses de com anaven al llibre i s'inventin part em toca molt la fibra i només per això me'l tornaria a llegir.

Tre metri sopra il cielo

2010-11-05T16:55:00.007+02:00

Feia temps que no llegia amb tantes ganes. La putada es que s'ha acabat :(

El vaig acabar ahir per la nit, cardíaca perduda, pitjor que veure una serie d'aquelles de 2565 capítols dels quals 2565 acaben d'aquella manera que et deixa amb mono de més. Al menys tinc la sort de que com tenia el presentiment de que m'anava a agradar vaig comprar-me alhora la segona part. Realment, el llibre acaba de tal manera que sí o sí necessita una segona part. Però... i si la segona part no val TANT la pena?? I si acaba malament?? Crec que no ho soportaria.

Ara em debateixo entre si passar la tarda de Divendres veient la peli en v.o i saltar-me la classe de ball o si esperar-me a llegir la segona part. Em passo tota la setmana pensant en el Divendres per desfogar-me una mica i ara estic sense saber si quedar-me o fer el que en teoria tantes ganes tenia. Sóc un cas! jeje

Ara que, havent vist el trailer, molt pot ser que no ho resisteixi...

El valor de les petites coses

2010-11-02T19:30:00.004+02:00

No sé si estic gaire orgullosa però contenta sí que ho estic.

M'acabo de saltar mitja classe de finès. Avui se m'ha fet extremadament pesat i diria que fins i tot el profe avui no tenia ganes. Se li notava. Així que a la pausa, després 1h i 2 quarts non stop he dit moi moi (adéu!). Tenia ganes d'arribar a casa, relaxar-me i no he tingut millor idea que... passar pel super i comprar unes cosetes per tenir el meu moment:

Un bon llibre (em té enganxadíssima)

i unes pipari amb roquefort

a la vostra salut!

Chio, the chow chow

2010-10-30T11:59:00.004+03:00

La pau que regnava a casa meva se'n va anar de passeig

perquè va arribar la chow chow i va ser un show (rodolí)

Per uns quants díes (al final només van ser dos) vem tenir a casa

un cadell de 4 mesos de Chow chow, la Chio

Feia 10 anys que no tenia gos, i tenia moltes ganes d'experimentar-ho de nou però aquest cas era diferent, era un cadell i una raça ben particular. Una amiga meva que ja n'havia tingut abans la va comprar a St. Petersburg com a regal per a la seva mare que viu una mica més al nord. El cas es que com ella estaria d'examens aquella mateixa setmana ni tenia temps ni lloc per tenir-la i em va demanar el favor. A mi al principi em va fer molta il·lusió, m'encanten els animals, si per mi fos tindria un zoo a casa, o viuria en una granja però la meva realitat no és aquesta, i a més, ara per ara ni disposo de temps ni d'un lloc com cal per tenir un gos, per exemple.

Hi havia alguns aspectes que em preocupaven però sobretot sabent que ens repartíriem el temps entre les dues per no deixar-la gaire temps sola i que el tema de pipis a casa seríen fets al diari sense cap tipus de problema vaig passar a l'emoció de tenir el bitxet per uns quants díes. Estic segura de que si hagués sigut un gos adult la experiència hagués sigut ben diferent.

La cosa finalment no va ser així. Tenia molt clar que jo no em podia encarinyar gaire ni acariciar-la massa perquè al ser cadell i no ser meva podia ser un problema després. Ella tampoc estava del tot agust, se la veia neguitosa, masses canvis en poc temps potser, i es que, al cap i a la fi, el nostre és un piset molt petit...

Després de treure-la 4 vegades durant un mateix dia passejant-la força estona, passar-me tota la nit mig en vela (ella no tenia son, jo a mitges i a les 6h del matí "toque de salida") però sobretot després de les 3 pixades al menjador vaig decidir, amb molta pena, que n'hi havia prou.

La dansa serà lliure, el temps indefinit

2010-10-29T22:24:00.003+03:00

Fa temps que no escric i no és perquè no tingui ganes ni perquè vulgui deixar el blog si no perquè em falta temps i el poquet que tinc l'intento aprofitar al màxim. Intentaré explicar en fotografíes el que ha anat passat durant aquest temps.

Vamos allà!

Fa dues setmanes van caure els primers floquets de neu,

però el dia que vaig fotografiar a la Mete Mano Nen

ens feia solet :(

Cada any, quan comença la tardor

a Hèlsinki preparen un concurs de pirotècnia

jo hi vaig anar per curiositat però la veritat es que

tret de fer algo diferent no va ser gaire especial, poca gràcia que tenen, nye!

Sip, no em fa cap vergonya ensenyar-vos

el que és la realitat del no tenir temps

tot s'acumula i el nostre dormitori es converteix

en un mar ofegat de roba

Últimament fer un pastís havia sigut un desastre total

però després de les fallides va venir l'éxit

Probablement, el millor i més fàcil pastís que he provat mai

Valkosuklaa-puolukkakakku (Pastís de xocolata blanca amb nabius vermells)

Recepta aquí

Just abans de que ens caigués la primera nevadeta

vem anar al PN de Nuuksio amb cap expectativa de trobar bolets

vem acabar amb un quilet de camagrocs i una fulla somriguent

Em dona tanta pau passejar per aquests paratges...

I un bon esmorzaret pel matí de Diumenge sempre senta bé

Shin-pon!

Diumenges matant l'avorriment

2010-09-05T19:09:00.005+03:00

Quan comença el fred no us passa que us transformeu en un estat de pre-hibernació?

El cos et pesa més, les ganes de sortir del llit són ínfimes, el dia se't passa llarg i pesat i si a això se li suma que és Diumenge ~~llavors ja és la rehòstia en vinagre~~ i una sense saber per què acaba desquisiada i tancat a casa. El miracle de

l'avorriment, això sí, desperta la creativitat i em dona per fer coses a la cuina que surten bé.

Magret d'anec al vi,

acompanyat de pastanagues i patates i salsa romesco,

com que aquí no hi ha calçots, porros, que ve a ser molt i molt similar.

I de dolç unes postres molt típiques d'aquí:

mokkakakku

o el que és el mateix

pastíssets de cafè

Light me a fire

2010-09-04T17:42:00.002+03:00

Ahir Divendres vem arribar a la fredolica temperatura de 7 graus.

Sincerament aquest any està siguent bastant surrealista, i ara que estem en la última etapa encara m'ho sembla més tot i que podem estar contentets de que per sort, encara no ens ha nevat (però no cridarem més al mal temps, no?).

Per postres, tenim problemes amb la calefacció. Ja sé que deu sonar a broma per les dates en les que estem però es que sense ella literalment ens congelem. L'any passat el problema que vam tenir es que funcionava s-e-m-p-r-e. Sí, sí, amb un parell, en ple agost i la calefacció encara engegada. Aquí la calefacció és centralitzada i per tant, per molt o poc que la puguis regular no la controles del tot. De totes maneres no vem tenir un estiu tan bó com aquest així que tenir la calefacció no va ser un problema gaire greu. Ara el que ens passa es que, ens van canviar uns tubs fa poc, per fi arreglant el problema però el cas es que ningú s'esperava la baixada de temperatures que hem tingut i la realitat és, que fins el dia 20 se Setembre no ens posaran la calefacció. 20 de setembre... se'm fa taaaaant i taaaant llunyà... i aquí estic feta un caneló amb la manta. Tenir parquet al terra i alfombres és d'agraïr però la veritat es que mai m'hagués imaginat haver d'acabar a lo esquimo en aquest sant país (jo que sempre em desfaig d'explicar lo bé que es viu aquí).
No veig el dia en que arribi a casa i em pugui quedar en ~~pilota picada~~ samarreta de tirants i shorts, a lo caribeny com abans. Ains!

Millor rapar-se

2010-08-30T18:24:00.008+03:00

Acabo d'arribar de la pelu i estic (em venen al cap molts adjectius) però potser el més clarificador és, indignada. Temia aquest dia i ha hagut de ser aquest matí. Fins avui puc dir ben orgullosa que mai havia anat a una pelu finesa, tenia els meus per quès i a hores d'ara us puc ben assegurar que millor hagués sigut rapar-se. Fa temps que porto unes grenyes de gitanota i com que Dissabte passat el menda va anar a la pelu, va tenir la gran idea de demanar-me hora. M'he passat el matí pensant com em podria comunicar amb la perruquera (donat que em temia que no parlés anglès) i al final ha donat igual. Parlàvem indio i ens hem entés. Massa llarg-tallar-escales-més-aquí-hau!

Només arribar em pregunta la bona noia - quan fa que t'has rentat el cabell? a lo que jo li he dit que me l'havia rentat avui. Semblava que hagués pronunciat les paraules màgiques quan em contesta ràpidament tota contenta ella -ah! doncs llavors no te'l rento! jeje ~~visca les teves ganes de pencar, nena!~~. Allà m'he començat a mosquejar però com a bona catalana he pensat, calla, que potser em surt més barat! Què lluny estava jo de la realitat... A part de tallar les puntes (un bon tros, és cert) i tallar-me el serrell que semblava les costes del Garraf gràcies a la pseudoperruquera de Llongueres de Barcelona, no ha hagut de fer res més, bé si, fer-me parlar en finès a lo indi, a sobre! Quan he arribat a la caixa les cames em tremolaven, no volia saber el veredicte, ella ha agafat aire "y lo ha soltao" - si no vols res més seran 45€. ~~lamarequelavaparir~~ -sí, sí ja poso el pin... No sé, ara mateix estic entre dos opcions, la próxima vegada o demano que em rapi, vulguis o no sortirà més a compte o directament em foto una olla el cap i tallo a ras.

Tingueu un molt bon començament de setmana!

Focaccia

2010-08-28T12:07:00.009+03:00

La setmana passada, durant una festa vaig provar una foccacia deliciosa feta amb pocs ingredients però amb un que em va agradar en especial, el toc que li dona la sal gruixuda. Vaig demanar la recepta perquè em va semblar espectacular però la noia té tant la mà trencada en fer-ne que de fet, fa la massa a ull. M'encantaria tenir la mateixa virtud però no és el cas, així que, l'altre dia, mirant per internet diverses receptes vaig fer la meva primera focaccia. A part d'haver d'amassar durant 10 minuts no té altra complicació. Va sortir esponjosa i el millor de tot, és super fàcil de portar a la carmanyola, i en tens per al menys 2 díes.

Els ingredients més o menys ja els veieu: tomàquets cherry, olives negres, formatge feta, oli d'oliva verge, farina, llevat fresc, aigua, romaní, farigola i sal gruixuda.

Mamma mia!

Telephone

2010-08-27T16:55:00.008+03:00

Des que vaig arribar, ara ja fa 2 setmanes, que no trobo el carregador.

És tot un poltergeist, d'aquells que (em dona la sensació) només em passen a mi.

Com que tinc una memòria bastant sel.lectiva (és a dir, només recordo allò que m'interessa i el carregador no és una prioritat) diria que el primer dia d'arribar vaig carregar el mòbil finès i fins aquí no l'he vist més.

He mirat per tot arreu, armaris, calaixos, butxaques, etc i ni rastre. A més, és empipador tenir 3 carregadors a la vista i no poder utilitza'ls ja que el meu mòbil és d'aquells antics Nokia amb la "boquilla" ample. Es-tu-pen-du!

Sí, sí, el meu mòbil és del que avui en diuen els més "cool" anomenaríen vintage però amb ràbia perquè té la pantalla ratllada, ja sabeu, d'aquells sense càmera, sense jocs, sense internet, amb les tecles dures i desgastades. I van passant els díes, i contra més díes passen més et dones conta de la importància que té en les nostres vides aquest trasto.

Trasto. I ara que no el puc utilitzar és com si em faltés un braç. És el meu despertador pels matins, és el meu rellotge quan necessito saber la hora, és la meva agenda quan necessito recordar amb aquell sms quan havia quedat amb tal persona, i a més d'això amb un cop de trucada em poden trobar, amb un sms pot canviar una tarda avorrida amb un gran sopar, etc, etc. Amb lo despistada que soc he temut en deixar-me les claus de casa, no seria gens estrany, llavors si que les passaria negres per no tenir el telèfon mòbil a mà. Així com abans m'aprenia tots els telèfons de memoria i utilitzava la agenda escolar com agenda de telèfons, ara no me'n sé cap ni escric en diferents llocs els telèfons, amb saber-me el meu ja és tot un repte! I es que, després de tot, és tan fàcil de perdre la targeta SIM o que senzillament et deixi de funcionar i haver de canviar de número de telèfon... és el cas del menda que s'ha canviat de número incomptables vegades i aquí estem, sense saber-nos el número "más ancha que un ocho".

És forta la realitat, i m'agradaria que no fos així però la vida, la societat en la que estem molts de nosaltres ficats, sense mòbil és tot un "xou".

Adéu estiu

2010-08-24T20:29:00.017+03:00

Sí, sí, ho dic amb pena i tot. Aquí s'ens ha acabat el xollo, nois...

Adéu a les estirades "a la bartola" al parc, adéu als bikinis, i adéu als banys al mar...

Fent cicloturisme per una de les moltes rutes de Hèlsinki

Picnic al parc

Prendre el solet a la platja i banyar-nos

I també adéu a tu, maleït mosquit!! (Sí, nois, no és pas prehistòric, és part de la fauna finesa, aquests emprenyen una mica però no piquen, eh!)

Ja fa un mes, més o menys, que tothom va tornar de vacances i de fet, fa una setmana i escatx que els nens van tornar al cole. Tothom ja porta jaqueta, fa més fresqueta i els díes tan bons que varem tenir ja han passat a ser història. Fins i tot el Zara ja fa díes que ha canviat els bikinis i els vestits per alguns jerseis de llana...

Sí, no m'ho digueu, allà a sobre us moriu de calor!

I jo ja em penso que ja estem al Setembre!

Per molt temps que passi, no em deixa de sorprendre que un 24 d'Agost com avui ja comenci a refrescar.

Tiskata = Fregar els plats

2010-07-17T13:21:00.008+03:00

A l'edifici on treballo són molt guarros,

però les notes que deixen alguns, són millor
"Si us plau, renteu els vostres plats o crideu a la vostra mare per fer-ho"

Fa temps que volia publicar-ho. El primer dia que vaig arribar ni m'hi vaig fixar però un cop llegit no em vaig poder estar de contenir la rialleta. Els finesos a l'hora de dir les coses "no se andan con rodeos" pam! i ningú s'exalta. A mi encara em sobte.

I us penseu que d'aquesta manera tan directe canvíen les coses? No pas. Si us fixeu, el paper ha quedat ennegrit, ronyeta vaja, així que el tema porta cua des de fa temps... i us puc ben assegurar que no s'ha arreglat! ai! aquests finesos... quina ironia! els carrers nets però les cases plenes de m! com la cuina de la oficina...

De picnic

2010-07-08T19:14:00.009+03:00

Poca broma. Últimament fa una calor desbordant i els termómetres indiquen temperatures d'entre 28-35 graus. Si a això se li afegeix un 50% i escatx d'humitat podríem estar parlant de Barcelona però no, passa aquí a Hèlsinki i no és tan extrany ja que Juliol és el mes més càlid de l'any a Finlàndia.

Obviament, la gent surt al carrer i alguns es desmadren, minifaldes com diríen els valencianets "a ras de figa", gent sense samarreta i d'altres fins i tot passejant pel parc en bikini:

Alguns exemples macos:

Passejant en bikini

Rentant catifes en bikini

Prenent cava al parc a lo "glamuroso"

Dit això s'haurà d'aprofitar el màxim la pujada de temperatures, no?
Mireu, mireu!

Feliç revetlla de Sant Joan

2010-06-25T18:29:00.007+03:00

Coca de Sant Joan de crema
i maduixes

Aquí anem amb un dia de retràs, el Sant Joan es celebra el 25 de Juny i el 24 per la nit es celebra la revetlla. Com que aquest any tenim visites familiars, que menys que intentar de fer la tan esperada coca de Sant Joan de crema. Pensava que em sortiria un nyap, no del tot, potser em vaig passar una mica amb el llevat de forner (tenia massa gust com de pa). Com que no m'apassionen gaire les fruites confitades i els pinyons em donen igual, la he fet una mica a la meva manera i li he posat maduixes.

Per ser la primera què voleu que us digui, a la vista ha entrat a la primera i a la panxa ja ni us dic... Apa, salut i molt bon Sant Joan a tothom!

Mmm què bé que ja sigui estiu!

Pink Clouds

2010-06-22T23:04:00.004+03:00

Acabo de mirar per la finestra i el cel està senzillament espectacular.
M'encanten les nits blanques, el cel clar i els núvols roses :)
Bona nit!

Paddling in Vuosaari

2010-06-20T20:54:00.019+03:00

People, estic m-o-r-t-a!

Ha fet un dia preciós, feia temps que no sortia el solet i avui ha sigut un dia rodó per sortir i aprofitar el dia al màxim. Pel matí hem jugat un partidet de futbol amb una bona colla d'amics, no tenia gaires ganes, pensava que seria avorrit però després de caure un parell de vegades, sentir la pilota marcada al braç i a la cama i riure com una descosida després crec que, masoca o no, tinc ganes de tornar a jugar un partidet.

I per la tarda hem fet el que portava temps volguent fer: piragüisme. La última vegada que ho vaig fer va ser fa ja dos anys al riu Vantanjöki, i aquesta vegada ho hem provat al mar. No té res a veure, al riu fins i tot va ser avorrit perquè l'aigua era calma i no hi havia gaire cosa a fer, anar cap a un costat o l'altre, al mar en canvi, entre el vent, les ones, les illes, els illots, els pescadors, les barques, els vaixells, les gavines... és practicament impossible avorrir-te.

Rema, rema!!
Aviam si ens sortirà un tauró al Bàltic ara!

chaaaaaaan-chan, chaaaaaaan-chan
chan-chan-chan-chan-chan
tiruri tirurííí tirurí tiruríí

Ep! fora bromes, volcar sota aquestes condicions ha de fer un cangueli... tot i que diuen que el Mar Bàltic no és de gaire profunditat, vés a saber quina mena de peixets o peixots poden haver-hi, i entre això i quedar-te atrapat entre l'armilla i la falda del kayak... més val remar i deixar-se de tonteries. - Però... si caus, qui et recull?? xD

Tinc els músculs que no me'ls sento ja no sé si del futbol o de piragüisme i demà quan m'aixequi serà mortal, després de dues horetes remant en poscició granota (les cames han d'anar en aquesta posició < >) quan he sortit del kayak pensava que no podria mai aixecar-me, docns seguia en posició granota amb un mal de cames impressionant...

Per calmar una mica l'estat de "no me siento las pielnas" res millor que jalar-nos un pastís de ruibarbre i maduixes que fa un parell d'hores hem fet amb aquesta recepta.

Senzillament bru-tal
el gust àcid i fresc
del ruibarbre amb les maduixes

Feina doble

2010-06-19T15:38:00.004+03:00

Entre que s'han de canviar les rodes dos cops a l'any (les d'hivern per les d'estiu-les d'estiu per les d'hivern) portar cadenes a Finlàndia està prohibit -cosa que em fa pensar seriosament si són realment segures.-

i que les finestres són de doble vidre...

Ja fa gairebé un any que ens vem traslladar a Hèlsinki definitivament
i avui, en un afany de neteja severa he descobert
que, tot i costar molt, els finestrons de la meva santa casa
es poden obrir!

no guanyem per tenir feines d'esclau durant el cap de setmana...

Somewhere in Costa Brava

2010-06-09T21:27:00.003+03:00

Porto temps sense escriure però que consti que ha sigut tot per una bona causa : )

Si alguna vegada em perdo busqueu-me aquí

Asuuúca

2010-05-13T14:17:00.005+03:00

No és ronya, no
És pitjor

Aquest matí quan m'he aixecat estava mig negra o millor dit mig taronja-marró, sobretot a les mans i peus.

Fins ara, quan feia el sol ni el notaves, com diu una amiga, si algú pintés un sol al cel faria el mateix efecte. I clar, sota aquestes condicions et vas quedant pàlid i més pàlid. Per canviar aquest fenòmen, com que no sóc gaire amiga dels solariums, i de sol encara no en fa gaire vaig tenir la magnífica idea de comprar-me aquesta tonteria ahir:

De "natural looking" res
i jo em pregunto, què coi deu portar?
Per què tinc taronja-marró la palma de la mà
i els colzes blancs??

L'any passat vaig provar el summer glow i em va deixar la pell a clapes morenes però es que a més, quan et rascaves sortia ronyeta. Vaja, tota una experiència religiosa. Vaig dir-me a mi mateixa que no tornaria a comprar tonteries d'aquestes i aquí estem, he tornat a caure (no diuen allò de que l'home és l'únic animal que cau a la mateixa pedra dues vegades? doncs jo 3 si cal).

Aquesta, en comptes de crema és una espècie d'oli que al aplicar-ho a la pell no es nota gens. Seguint instruccions de la dependenta que me la va recomenar vaig posar-me la crema després de dutxar-me i abans d'anar al llit. Vaig pensar que no m'agafaria color com que en teoria s'ha d'aplicar 3 cops per setmana... i aquest matí quan m'he aixecat semblava com si m'hagués torrat al sol. Portava la samarreta blanca tacada de clapes taronges i les mans completament marrons (llàstima que a la foto no es pugui veure el color bé) la part de davant de les mans està encara pitjor perquè a les ungles és on es va acumular més crema llardosa d'aquesta.

I ara com m'ho trec?!

Benvolgut volcanet...

2010-05-13T11:31:00.010+03:00

Font

Porto díes pendent de les teves cendres. Fins ahir, donaves pel culet la Península Ibèrica i aquest matí ha sigut una alegria veure que ja no bufaves emprenyant el sud d'Europa.
Ains... que demà no passi de l'Atlàntic si'l vous plaît!

Quines són les vostres prediccions-apostes?
Creieu que demà tindrem el mapa igual? Començaran a arribar les cendres a Irlanda i Regne Unit altre cop? tornarem a tenir tot el núvol a sobre amb el vent en contra nostra??
Diuen que el pitjor està encara per venir, jo només espero que no sigui demà arrrgg!

Shaker

2010-04-25T12:54:00.007+03:00

Si algun dia aneu per Hèlsinki...

Hem descobert un lloc petitó al centre de Hèlsinki on fan uns batuts amb un lleuger toc d'alcohol que estàn per llepar-se els dits! Els finesos són molt llaminers, i ja durant la meva primera estada vaig probar un cocktail rús que barrejava cacaolat amb un toc de vodka - aquí l'alcohol el mesuren amb lupa -. Al principi se'm feia bastant raro, em donava la sensació que em donaria un tall de digestió jeje però tot el contrari, entra suau i està boníssim. Aquests dos que vem prendre són un Daim-Anne i Fazemiina però hi ha un munt més, amb fruites, licors, cafè i té. El del darrera porta bombons Daim i bombons Marianne, llet, toc de vodka i granizat i el de davant bombons fazerina, licor de menta, llet, xarop de xocolata i granizat. Pel tamany em van semblar més que un cocktail unes postres, omplia tant que no me'l vaig poder acabar!

Quan creieu que pot costar cadascún?

Si ho sé em quedo a casa

2010-04-18T13:17:00.008+03:00

+
= Anar a per llana i tornar esquilat xD

Si arribo a saber que el partidet (que jo pensava que seria jugar a un 21 rapidet) anava a ser tota una pista a recòrrer i jugant amb 9 tius, una servidora s'hagués quedat a casa dormint la mona.

Només veure el plan vaig pensar que seria avorrit, que ni cristu em passaria la pilota (al principi els hi costava una mica) i vaig còrrer el que calia, sense pensar en que a les 16h tenia zumba per dues hores. Al principi vaig pensar que podria amb tot, total, tampoc em passàven tan la pilota i tampoc corria tant però va ser acabar, anar a dinar i desplomar-me a la taula. Em venia aquella son incontrolable, aquella son que et parlen i tot et sembla perfecte perquè comences a ni sentir a la gent, no tens força ni per contestar, ni per manternir els ulls oberts. El cas es que ja havia dit que si i no hi havia marxa enrera i vaig pensar, va! hi hauran tot de iaiaes i el nivell serà baixíssim (amb això de que les nòrdiques tenen falta del sentit del ritme).

Va ser entrar, veure la classe plena, 5 tius ballant entre tot de dones donant-ho tot i tothom suant la gota gorda quan vaig cagar-me-en-satanàs-bombero i les meves ocurrències! el monitor era colombià, baixet, calvet i una musculació poc natural, vaja, que la cosa pintava ben còmica però també pitjor del que em pensava. Sabia que si ballava dues hores d'allò ja podia despedir-me del món sencer. Només us dic que de nivell baixíssim res, que em va entrar un flato que em va deixar doblegada més d'una vegada i em va pujar part del dinar. Amb això ja ho dic tot. Never ever ever again!

En acabat jo només volia una dutxa eterna i que el llit se'm tragués, però per si no en tenia prou, per la nit ja havia dit que sí per probar una raclette francesa la qual ens va encantar si no fos pel formatge amb olor i gust que millor no descriuré.

A hores d'ara em maten les agulletes, i no vull sentir a parlar ni de zumbes amb vinagre ni de bàsquets. Si he aprés alguna cosa aquest cap de setmana és que les coses han d'anar per parts i ben separades a ser possible! xD

Feliç i relaxat Diumenge!

Morning & Cookies

2010-04-17T11:16:00.008+03:00

El Dissabte pel matí comporta: Aixecar-se a l'hora que a un li rota i sense el despertador posat. Mandrejar una bona estona al llit. Escoltar els ocellets cantant, mirar per la finestra i comprobar si ha sortit el sol (ha sortit ^^). I, el més important, tenir un esmorzar com cal, sense presses i relaxat. Fa poquet vaig fer les meves primeres galetes de xocolata i nous amb aquesta recepta i la veritat es que, tot i no tenir el mateix resultat, el gust i el punt que tenen de nous i mantega ens ha agradat força. El millor de tot es que es fan en un moment!

Per avui ja m'han enredat per fer un partidet de bàsquet (fa mil anys que no ho faig) i ja que s'ha desfet gairebé tota la neu i no fa fred haurem d'aprofitar! Després anar a no sé on a fer dues hores del zumba aquest tan famós... Ho heu probat mai? Fins ara el que he vist per la tele m'ha fet una miqueta de por jur jur (gent suant a dojo, i ballant amb cara de bojos)... Ais... segur que avui riurem!

Bon cap de setmana!

Perfect journey

2010-04-10T12:08:00.007+03:00

A casa ja ha arribat la Primavera
Ruoho ja Tipu (herbetes i pollets)
Simbol finès de la Pasqua

Entre pitus i flautes m'ha passat el mes de Març volant i el d'Abril va de camí.
Com sempre, tot i passar-me vora 3 setmanes de vacances a Barcelona em vaig deixar a gent per saludar :( i es que a tot arreu és impossible arribar. Vaig passar per Castelló i València, i durant els últims díes a Barcelona vaig conéixer a l'Anna, i a la Gemma (assistint a una classe de cuina de la Mireia Carbó). No em puc queixar, vaig anar allà on volia anar, vaig menjar tot el que vaig voler (inclosa Calçotada i tornar a dinar -el mateix menú tal qual com ho feia de petita- a Cal Frare). En definitiva, m'he sentit i em sento molt afortunada.

Fent mandretes a casa

2010-03-20T22:36:00.008+02:00

Tinc moltes coses a explicar d'aquests últims díes a Barcelona però el que em ve més de gust ara mateix és mandrejar força així que probablement no treuré la poteta fins que torni a Hèlsinki.
Deu ser la primavera que a mi la sang no m'altera?? deu ser el fred que pela dins de casa?
Bon cap de setmana per a tothom!

Es pot tenir més mala sort?

2010-03-08T12:51:00.005+02:00

- No!

Sé que molts esperàven aquest moment, jo era una d'elles quan vivia a Barcelona però les tornes han canviat. Jo venia aquí en part per a que em dongués una mica el solet i ja ho veieu... porto gairebé una setmana i només hi ha hagut un dia de sol... ara plou, ara està ennuvolat i ara neva! El que sí que puc dir es que me'n alegro de que per fi, aquest hivern sigui un de veritat, la última vegada que vaig veure nevar a Barcelona em penso que va ser durant l'any 2000, recordeu cap altre any?

Antulls

2010-03-07T13:38:00.003+02:00

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

Quotidianitats oblidades

2010-03-05T14:23:00.006+02:00

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?

Happilonguis

2010-02-24T15:24:00.004+02:00

Senyores i senyors, el Sr. Lorenzo ha sortit i m'ha tocat la caraaaaaaaaa!!
Marxo corrents de casa! No hi ha temps que perdre!! Primaveraaaaaaaaaaaaaaaa!!

Grey Monday

2010-02-22T13:24:00.006+02:00

Porto gairebé mig any sense anar a Barcelona i em penso que ja començo a estar delirant per una miqueta de sol... aquest any se m'està fent especialment llarg l'hivern ja que no treballo com ho feia abans... tenir tan de temps lliure no és bó i menys quan et lleves i portes exactament 158 díes veient el mateix temps: cel tapat nevant o no. Avui tinc mil coses per fer i una mandra gegant (per variar). Per postres és setmana blanca així que ni tinc classes ni les dono :\.
Haurem d'inventar-nos alguna coseta per salvar el Dilluns! Escoltant això.

Feliç Dilluns!

Frosty weekend: Snowboarding i anar de museus

2010-02-21T22:25:00.012+02:00

Per un dia que ens surt el sol va i ens cau la temperatura a -25 graus, vent i neu convertida en gel...
Malgrat això no m'anava a quedar a casa, no?

Aviam que es pot fer:

Dissabte:
1. Practicar algun esport de neu i acabar reventat
2. Sortir a prendre una cerveseta en un pub irlandès on toquen en directe

Diumenge:
1. Anar al museu de la ciéncia
2. Partidet hoquei

Pista gelada, ni cristo amb esquís, més sola que una mussola
vaja, un dia ideal per trencar-se una cama i que et vingui a buscar algú
si es que hi ha algú jejeje

Així de tapadeta havia d'anar
sota aquestes condicions se't congela tot: cabell, celles i pestanyes

i per entrar en calor anar a un pub irlandès
escoltant música irlandesa en directe amb uns quants amics
Sean (Irlanda), Suvi (Finlàndia), Ruth (Castelló)

La veritat es que mirar per la finestra del pub era un espectacle... durant aquests díes Helsinki s'ha convertit en Siberia, fa molta mandra sortir pel temps però aquest no ha de ser un impediment per fer coses.

Museu de la ciència HEUREKA

Ni estàvem a la tundra ni molt menys al Pol Nord
Entrada del museu

Els crius podíen fer petites classes de ciència
i els hi ensenyaven trucs

Com era d'esperar estava ple de famílies

i de no tan crius tot i el tamany d'algun immobiliari

Una de les mil coses que es podíen fer al museu
era jugar aquest clàssic descalç

Per finalitzar el diumenge havíem quedat d'anar a patinar. Jugar hoquei contra un finès i un canadenc hauria sigut massa, així que una servidora va marxar a casa a descansar una micona, després de tot, també va bé un descans del cap de setmana, abans no comenci Dilluns, no?

Juguem a cuit i amagar?

2010-02-15T10:30:00.005+02:00

1,2,3...10!

On estan els cotxes?

Al cap i a la fi, sembla que això no era res... :)

Sant què?

2010-02-14T22:00:00.003+02:00

No sóc gaire de Sant Valentins jo, sempre i quan hi hagi un Sant Jordi per davant jeje...

Com ja vaig comentar al 2008, aquí a Finlàndia es celebra més que el dia dels enamorats el dia de l'amistat i tothom es felicita. El cas és el de sempre, no hauria d'haver-hi ni un dia de l'amistat ni un dia dels enamorats sinó 365 díes a l'any però jo em pregunto, realment és així de maco? Realment donem i rebem? donem més que altres? rebem més que els demés? Si d'alguna cosa em donc conta es que me'n penedeixo de no ser més detallista últimament, sobretot quan un comença a inconscientment pensar que tot el que té ho tindrà per sempre i deixa per un moment de valorar-ho. Fa temps vaig llegir alguna cosa així com: "El amor es una flor que se riega todos los días, si no se riega se seca, si se riega mucho se ahoga..." una veritat com una casa, i no només amb la parella, sinó amb les amistats, la família passa exactament el mateix... i es que penso, que de vegades, de quan en quan, ja va bé tenir un dia així, per fer-t'ho recordar a banda del materialisme que aquest dia pugui provocar, sempre hi ha detalls que toquen la fibreta sense que l'emissor s'hi hagi trencat massa el cap, o rascar-se gaire la butxaca, senzillament demostrant que ha estat pensat en tu.

Aquesta tarda quan sortíem a patinar una mica i a jugar a hoquei em vaig trobar al costat de la porta d'entrada això. I pensareu, el teu xicot, un pretendent... doncs no! una amiga! la que va aconseguir deixar-me de pedra amb la seva idea i la que ha demostrat que tot i no veure'ns gaire ha pensat en mi... :) Spasiva!

Conducció sota neu

2010-02-12T11:12:00.004+02:00

Conduïr durant aquesta època de l'any es fa especialment dur

i més aquest any que diuen, està nevant moltíssim

Estem dins el carril o al mig?

Moltes vegades els panells d'informació no es veuen perquè la neu els cobreix, saber a quin carrel s'està conduint es fa difícil i si et passes força temps sense agafar el cotxe et pots trobar amb coses d'aquest estil:

Aviam qui és el xulo que li treu el cotxe!

Vaja que, després de la feinada que vaig tenir jo ahir per treure una tercera part de lo que tenen a sobre aquests cotxes, jo els hi recomanaria als seus respectius amos que s'oblidin del cotxe i esperin a que la primavera arribi! ja posats...

A bit stuck in time

2010-02-11T10:04:00.000+02:00

Ha passat exactament dues setmanes des de que vaig decidir de provar

això de posar-li aigueta a la fava que em van donar com a promo els de Canaries...
El temps passa...

En qüestió d'organitzar-me sóc un total desastre. No sé a vosaltres, però a mi se'm passa el temps volant sense adonar-me'n. Van passant els mesos, les setmanes, els díes i em fa la sensació que les hores se m'escapen de les mans sense treure'n gran profit...

Tinc mil històries endarrerides i una mandra gegant... fa temps que no vaig a les classes de manualitats (on la última cosa que vaig aprendre a fer va ser aquest osset) i no és perquè no m'agradi anar a les classes sinó perquè el dia senzillment se'm tira a sobre... vas prioritzant coses per després adonar-te que a part de fer una cosa de profit en tot el dia, la resta ha sigut perdre el temps...

Serà que a Finlàndia el temps passa més depressa?
Ais... en fi! vaig a veure si m'organitzo ni que sigui mentalment!

Bon dia a la vila del pingüí!

2010-02-09T07:25:00.001+02:00

Neu a mansalva
Gens de fred (-7 graus)
Però em falta una cosa...
SoOoOoOoOL
i per veure'l de veritat encara falten dos mesos... ¬¬

Fa una setmana

2010-02-07T14:39:00.004+02:00

Ens va caure una nevada de grau siberià
ni vivint a Lapònia havia vist mai una nevagada igual

Us imagineu una nevada com aquesta?
Vem haver de treballar de valent per treure
tota la pil.la de neu del cotxe

Surfejant la neu

2010-02-07T14:01:00.005+02:00

Practicant una miqueta

Càmera: Markus esquiant amb els Blades
Música: JauwizD-Heathen's Gold
Pista del Serena Ski

Runebergin kakku (2a part)

2010-02-05T10:04:00.008+02:00

Si hagués sapigut que hagués acabat ensenyant el meu blog i la recepta a tota la classe de finès m'hagués esmerat més...

Recent tret del forn

Acabat de decorar (gràcies Albert Fabra!)

Primer trocet

Em va passar dues coses: quan vaig arribar de classe, la part del centre s'havia desplomat i a més, obert una mica i això si que és tot un poltergeist, l'essència d'atmetlla se'm va concentrar tota al mig del pastís fent una espècie de massapà... com era d'esperar, al menda no li ha agradat... i es que es veu que no li agrada gens l'essència d'atmetlla i molt menys el gust de massapà... ohhh quina penaaaa tooot el pastís per a mi!

La Recepta:

- 150 gr. margarina a temperatura ambient
- 150 gr. sucre
- 2 ous
- 150 gr. farina
- 100 gr. galeta esmiculada
- 100 gr. farina d'atmetlla
- 1 i 1/2 culleradeta de llevat
- 1 culleradeta de sucre avainillat
- 3/4 dl de llet
- essència d'atmetlla al gust

Per la decoració:

Blanc: 100gr de sucre llustre i 1 o 2 culleradetes d'aigua
Vermell: melemelada de gerds

Si us atreviu, aquí teniu les instruccions (SÚPER FÀCIL i RÀPID):
Barrejar la margarina amb el sucre, posar un ou i batre, posar-ne l'altre i batre més. Abocar la farina, la galeta esmiculada, la farina d'atmetlla, el llevat, el sucre avainillat, la llet i l'essència d'atmetlla. Barrejar tot bé fins aconseguir una massa homogènia.
Calentar al forn a 200 graus. Preparar un motlle d'uns (22-26cm) untant margarina pels costats i paper de forn a la base. Abocar la masa i posar-la al forn durant 25 min.

Per a la decoració espereu a que el pastís es refredi bé, feu cercles amb el sucre llustre ja preparat amb aigua. Quan tingueu fet els cercles, només us quedarà posar la melmelada dins de cada cercle i voilà!

Felic Runebergpäivä! (Felic dia de Runeberg) - Com compendreu, m'agrada molt però tota sola, ahir a les 21h no vaig poder amb tot el pastís, jejeje - A la vostra salud!

Runebergin kakku (1a part)

2010-02-04T14:09:00.008+02:00

Des que vaig comencar a viure a Finlàndia (d'això ja fa 3 hiverns - uff com passa el temps...!) que espero amb candeletes que arribi Febrer i no per celebrar el Carnaval (aquí són molt avorrits) sinó per poder menjar les runebergin torttu . A la família del Markus (inclós ell) no els hi agrada a ningú, i jo, des que el vaig tastar sempre havia volgut fer la recepta, i entre unes coses i altres encara no ho havia intentat. Com que vaig veure la recepta a la revista del supermercat... d'aquest any no podia passar i n'he fet el pastís.

Si la masa en cru està per llepar-se els dits... a menys que se't cremi ja pots cantar victoria

A més de portar farina d'atmetlla i essència d'atmetlla amarga
porta melmelada de gerds, pel meu gust, ja em tenen més que guanyada

Ja he tret el pastís del forn, tot sigui perquè la Melody Gardot ha estat ambientant la meva cuina... Quan torni de la classe de finès ho decoraré i us ensenyaré com ha quedat, en realitat el dia de les runebergin torttu és demà i en teòria és quan s'ha de menjar... no sé jo si aguantaré pas tant...

El banc

2010-02-03T18:29:00.005+02:00

Prometo que just on hi ha la parada del bus fins aquesta tardor hi havia un banc
i al costat, qualsevol intenta tirar alguna cosa a la papera...

Aquest cap de setmana, sobretot durant el matí de diumenge ens va caure una nevada que ni vivint a Lapònia havia vist mai. Però jo no em queixo, tot el contrari, ja m'agrada tot això, que nevi com si fos Siberia, que així si caic mentres surfejo la neu no em faig mal : ))

Digueu-me friki

2010-02-03T18:07:00.005+02:00

Però a mi, xorrades com aquestes em fan somriure.
Ja no és només el cava el que ens fa conéixer, sinó també les verduretes congelades! jejeje
Katalonian Kasvispannu = Verdures a la catalana

Quins nassos, no? ja podria ser un empedrat!
la veritat és que massa català no em sembla...
Ingredients: Tomàquet, pebrot, blat de moro, poma, espinacs, bròquil, all i julivert

Lack of inspiration

2010-02-02T10:33:00.007+02:00

Em falten idees per escriure al blog, escriure a Catalans pel món i ja per rematar idees per a les classes de conversació d'espanyol que tinc cada Dimarts...

Fins ara cada setmana em penso un tema i el discutim a classe, però des de fa dues setmanes han vingut 4 alumnes nous i el nivell és tan baix que vaig decidir portar per a la propera setmana una cancó i mirar d'entendre-la, cantar-la ja no els hi demano perquè sé que em miraríen ofesos... el cas es que el Dimarts passat els hi vaig portar la Rosana i vaig escollir la de Sin miedo una cancó que crec que és prou fàcil, alegre i molt espanyola canyí... esperava que vinguessin les 4 persones noves, però em penso que els hi vaig fer tanta por la setmana passada (només vaig demanar que es descriguessin) que em penso que ja no tornaran... el cas es que la canconeta de la Rosana va tenir tant d'èxit que ja m'han demanat que els hi porti ni més ni menys que al Joaquín Sabina amb l'excusa de que la Rosana és repeteix molt... jajajaja jo no les tinc totes amb el Sabina... amb tanta metafora, tants jocs de paraules... ufff! i ara em ve el dubte, quina cancó escollir???? no sé qui patirà més si jo o ells!

PD. Per cert!! a falta d'Infidels... mira que es fan esperar, eh! hi ha algú per aquí que s'hagi enganxat a La Riera?? cada nit fem el ritual de, mentres sopem, mirar-nos un capítol... el pitjor de tot es que el menda està més enganxat que jo, ja no cal ni que li ho pregunti! jejee

Felic Dimarts!

Previsors o exagerats?

2010-01-28T11:30:00.007+02:00

Acabo de rebre un e-mail per passar un cap de setmana amb uns amics en una cabanya de bosc que hi ha en una illa. Només amb la sola idea ja em pinta bé... El preu fins i tot em sorprén: només 15€/persona i hi entra l'allotjament, la barca que utilitzarem per arribar a l'illa, la reserva de la sauna... no cal netejar (com estipulen en moltes cabanyes) si més no recollir i intentar no embrutar gaire, només ens caldrà portar els sacs de dormir, el menjar i les begudes... el cas es que jo ja m'estava il.lusionant quan la reserva que he de confirmar ara és pel cap de setmana del 12 al 13 de Juny!! Em semblen molt bones dates però cal fer-me esperar 5 mesos?? lamaredeltano!

No sabeu les ganes de sol que tinc, ara entenc el per què del sol i platja!!
tot i que jo amb sol, cabanya i llac em conformo!

Pss! Ja m'han publicat l'onzena entrada a Catalans pel món! (super enderrerida! mea culpa!)

Fira Matkamessut (Biggest Nordic TravelFair)

2010-01-25T09:37:00.004+02:00

Aquest cap de setmana he estat viatjant per tot el món sense sortir de Hèlsinki
per quedar-me i ensenyar el millor de la nostra terra

Ha estat ben curiós conéixer els gustos dels finesos:

Barcelona era el més buscat seguit de zones per practicar el golf, ruta del vi,
càmpings per la Costa Brava o Costa Daurada i llocs per practicar senderisme

Anècdotes que no oblidaré:

1. quan m'han preguntat per Siurana (encara estic a quadres)
2. Ruta del Camí de Sant Jaume

Messilä - Ski ressort

2010-01-17T23:25:00.011+02:00

Tot i el nom no té res a veure amb en Messi
És una pista d'esquí que hi ha a uns 110km de Helsinki, direcció Lahti

A part de ser gran, el que més m'ha agradat
és que té l'encant de les construccions nòrdiques
per fi, res a envejar de les construccions
suïsses o austríaques que no pinten res aquí

Si m'arriben a deixar aquí durant tot el cap de setmana no hagués pas marxat correns
Hípica a la vora de l'estació d'esquí, què més es pot demanar?

La pista queda abaix de tot, al ben mig, a la caseta de les campanes hi ha la recepció
un restaurant i diverses botiguetes d'accessoris per esquiar

Una de les pistes ben enfarinades

Servidora posant-se bé les ulleres i
pensant per on tirar si a ...mäki, ...mäki o ...mäki?

I unes quantes fotos del contrast que fa el blanc sobre el blau
està claríssim el per què dels colors de la bandera, no?

Chi Lau

2010-01-15T10:22:00.006+02:00

Per començar un Divendres a tope escolto un grupet que fa poquet vaig descobrir: Late Night Alumni.
Una de les cançons que més m'agraden és aquesta:

Comentari de la meva santa mare aquest matí:
- Sí, m'agrada, és suaveta, tipus "Chi Lau"

Feliç Divendres!

Smart Spot

2010-01-13T20:16:00.008+02:00

Ara que queda ben poquet per a que comenci el Matka (quines ganes!!) A través de (MEK) Finlàndia aposta per una campanya senzilla però ben original, de les que m'agraden. Paisatges ofegats d'edificis o de gent i un fineset amb cara de tristesa desitjant estar a Finlàndia... no sé si tindrà éxit però m'ha semblat una bona idea tot i que ara que ho penso... no em convenç gaire la cara del paio! jeje (podríen haver-ho fet més realístic potser?)

Què us sembla?

Sense son 2.0

2010-01-13T03:01:00.007+02:00

Si es que ja ho sabia jo que aquesta nit hi hauria festa major...

Els pecats:

- Prendre'm un café mocha a es 21.00h sense encara haver sopat (no en prec gaire, llavors els efectes de la cafeina els sento el doble)
- Arribo a casa i el menda ha preparat estofat... i una flaira... però jo què foto sopant un estofat a les 22.00h?? "mucho pero" però "pa la saca"
- Xerrar fins les 00.30h a lo loco entre rialles i exageracions varies amb ma mare
- Obligar-me a no tancar els ulls fins acabar de llegir el llibre que m'ha tingut enganxada i molt durant aquests díes.

Resultat:

- Estic hiperactiva gràcies al café mocha
- Embafada. Tinc l'estofat que el sento encara al coll. Genial.es
- Estic espitosa
- Intranquil.la perquè ara no tinc què llegir i a mi per a que m'enganxi un llibre... uff!

Vaja, ideal per a fer nonetes!
Bona nit! (que ja són hores!gr!)

En calces y a lo loco

2010-01-11T13:49:00.007+02:00

Llegint el diari m'acabo de trobar amb això:

Quins sants ovaris, no?

S'ha de tenir moral, falta del sentit del ridícul i força de voluntat perquè...

amb tal panorama i tota sola... ja s'ha d'estar ben conscienciat!

Es veu que s'està posant de moda una cosa que en diuen "flashmob" des del Blog d'en Guillem ja n'havia llegit una mica sobre el tema però clar, quan parlen de llocs tant llunyants com Sant Francisco no xoca tant com quan veus que realment, aquestes coses, també poden passar a Barcelona i a llocs tan atípics com el metro.

Snowboarding in an aquatic park

2010-01-10T21:18:00.019+02:00

... ni rastre dels tubogans...

Farà una estona que hem arribat d'esquiar, em fa mal tot i tinc una gana... de mil dimonis!
En un principi el plan era probar això del avantouinti (nadar en aigües gèlides) però estant a -20 graus no hi ha hagut prou moral, i per tirar-me sola no faig el gran pas... així que hem agafat la taula i hem marxat direcció oest.
El lloc en sí no ha estat malament, sobretot perquè la colla que hi hem anat no en sabem gaire i tampoc necessitem grans muntanyes per millorar la tècnica... ara bé, si us dic que hem estat esquiant en un parc aqüàtic hem creuríeu?

Sí, sí, aquests finesos amb un parell!

Sabia que durant l'hivern converteixen les pistes de golf en pistes d'esquí de fons,
els camps de futbol en pistes de patinatge
però un parc aqüàtic en pista d'esquí?? ja és anar a un altre nivell!

Es tracta del parc aqüàtic Serena a Espoo, durant el passat estiu hi vem passar un dia tirant-nos per aquells tubogans... (que quedi clar que la gent no esquia pels tubogans, eh!) però la resta del parc sí que s'utilitza com a pista d'esquí, com podeu veure a la primera foto (ni rastre dels tubogans ni de la piscina exterior ni el mad slide).

Què us sembla?

Altres aires

2010-01-08T21:58:00.011+02:00

Vaig portar: Ash Tree Estate Merlot-Tempranillo i el vem degustar a la vora de la llar de foc
Ella va fer: Tallarins d'espinacs a la crema de porros i sidra amb gambes (boníssim)

Gràcies a un amic en comú vaig conéixer l'any passat la que és la meva ja asidua companya d'intercanvi lingüístic. Clar que, tot i començar amb el finès sempre acabem amb l'anglès, la qüestió és que ho intentem. Ella amb l'espanyol i jo amb el finès.

Des de fa temps li ronda pel cap marxar a Barcelona a viure durant una temporada, de fet ja ha estat un parell de vegades i necessita un canvi d'aires per històries personals força amargues.
Tot i que té d'altres amics catalans tots coincidim en que ara precisament no és un bon moment per viure a Barcelona però d'altra banda, si ella ho creu així, ho vol i necessita un canvi, què coi, endavant!

Ahir em va convidar a casa seva, vem dinar juntes i com sempre va acabar sent una terapia més que una quedada d'intercanvi lingüístic, tant per a ella com per a mi. Ens vem explicar els nostres plans, les nostres inquietuts, preocupacions... en fi! el barri és preciós i la gent molt maca, el pis, la llar de foc, el dinar, la seva companyia... em va encantar tot!

Sembla mentida però al igual que hi ha gent que t'enganxa energia negativa hi ha gent que contagia energia positiva i ella és una persona d'aquestes. Una persona valuosa a qui admiro per tot el que ha aconseguit i per còm actua davant de certes coses. Si us dic que ens portem 18 anys de diferència començareu a entendre millor. De fet ella és tal i com em vull veure quan arribi a la seva edat, sense que em preocupi el futur, sense pensar en el passat, com si els anys no m'haguessin caigut i sense fer cap tipus de drama per les petites coses de la vida, que de fet, passen per a que aprenguem d'elles, tan si és positiu com negatiu.